PERFIL DE La nostra convidada d’aquest mes és na Catalina Canyelles Amengual. Na Catalina va néixer a Pòrtol el 20 d’abril de 1959. Actualment viu a Palma des de fa uns 23 anys, però no ha perdut mai el contacte amb el seu poble ja que hi té tota la seva família. Està casada i té dos fills bessons de nou anys. Estudià Magisteri, té estudis de psicologia i realitzà un "master" en Audició i Llenguatge. Treballa en el Col·legi Públic de Pràctiques i dos dies a l’escola Alexandre Rosselló. El seu temps lliure el dedica a passejar i fer voltes per comerços d’antiquaris, li agrada molt la restauració de mobles. També els caps de setmana sol sortir d’excursió amb la família. Dins els seus hobbies hi ha el "bricolage", li agrada molt llegir novel·les i llibres no relacionats amb la psicologia ni la logopèdia –per desconnectar de la feina- ; sol anar al cinema un cop a la setmana, canta a la coral "Veus de Marratxí" i sobretot li agrada molt fer de mare. De la televisió opina que s’ha de saber seleccionar, li agrada veure pel·lícules, debats, informatius i reportatges de viatges. No li agrada gens el "telefems", i no la veuen ni ella ni els seus fills. Li agrada molt el món de la cuina i preparar el menjar, començant ja per anar al mercat a seleccionar els ingredients; a l’estiu és quan hi dedica més temps - sovint va al mercat de Santanyí a comprar les verdures -. La cuina que més li agrada és la mallorquina, i més els plats salats que no els dolços. Li agrada experimentar i fer coses noves, descobrir sabors com el pollastre amb pinya o amb curri. Els seus plats preferits són el guisat de pilotes, l’arròs brut, el cuinat, les verdures i la pasta. No li agrada gaire l’esport, va a nedar molt de tant en tant i no en segueix cap, sí li agrada caminar i ho fa sovint. De les seves virtuts cal destacar la paciència. És una persona flexible, lluitadora i solidària. Quant als defectes es confessa un poc caparruda, bastant desordenada amb els papers: acumula revistes, diaris, articles... i també va un poc estressada –vol fer massa coses en un dia -. Està orgullosa de la seva família, especialment dels seus fills i un altre motiu d’orgull seria haver nascut a Mallorca. Li agradaria que la recordessin com una bona amiga, sense cap frase en especial. Com a experiència impactant positiva destaca el naixement dels seus fills; i com a negativa l’haver experimentat un terratrèmol; passà a Nepal devers l’any 1989 o 1990, es trobava a Katmandú, a l’habitació de l’hotel –eren les cinc de la matinada- quan tot es començà a moure; la gent cridava i tots sortien al carrer, i a una plaça li digueren que el primer no era res, que l’important era el que venia a darrera. Tant de bo que tot quedà en un ensurt, ja que no arribà el segon. Poc temps després s’estavellà a l’aeroport d’allà un avió i no es salvà cap passatger. Una gran il·lusió seria poder viatjar més. Li agradaria especialment anar a Vietnam. Dins els personatges històrics destacaria els del Renaixement, per la seva gran creativitat, i de triar-ne un triaria Leonardo da Vinci. Del actuals admira Vicenç Ferrer. La seva escala de valors estaria formada per: salut, família, - per a ella és molt important tenir unes arrels familiars, saber d’on vens-. La política troba que és necessària, els polítics hi han de ser, malgrat sovint n’hi ha que no fan honor al seu càrrec. Li agrada estar al dia quant a política i sol acudir a manifestacions, reivindicacions i a actes solidaris. Troba que si els polítics volguessin fer feina n’hi ha molta per a fer però a vegades les coses personals els estiren més. S’ha de lluitar molt per aconseguir que hi hagi igualtat en el món. Actualment està bastant desencantada, troba que hi ha massa manipulació per part dels mitjans de comunicació. El principal problema que troba a Marratxí és la gran explosió demogràfica, i tot el que d’aquí deriva. També el problema de circulació de sa Cabaneta –que creu que deu ésser molt mal de solucionar, ja que fa molt de temps que cerquen remei i no es fa res -. De Pòrtula el que més li agrada és que estigui tota en català, li agrada molt saber les noves del terme, els articles d’en Pere Llofriu, Filferro...en general tot. El que menys, que li arriba tard. Ja per acabar i referent a la Vetllada, la trobà molt agradable, es sentí molt a gust i li agradà retrobar gent coneguda; amb una paraula: la repetiria de bon gust. Margalida AOF Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 279 (desembre 2004) |
