PERFIL DE Aquest mes tenim entre nosaltres a Coloma Canyelles Palou. Na Coloma va néixer a sa Cabaneta el 31 de maig de 1971; lloc on resideix des de tota la seva vida. És casada i no té fills. La seva professió és la de "siurellera", professió que li ve de família, la seva mare i la seva padrina tota la vida han fet siurells. Té un taller a sa Cabaneta i des dels divuit anys s’hi dedica de manera professional. Té els estudis de batxiller superior, COU i d’animació Socio-Cultural. El seu temps lliure el dedica a llegir, a sortir amb els amics - sempre en pla tranquil- i a viatjar, cosa que li encanta i podríem dir que és el seu hobbie principal. Col·lecciona bruixes de tot tipus, des de paper, pedaç, fang...; com que molta gent ja coneix la seva afecció per les bruixetes quan li han de fer un regal, ja saben el que la fa contenta i així també la seva col·lecció va en augment. De la televisió troba que no és molt bona, no fan programes interessants però la mira i també li fa companyia els vespres que treballa; de dia prefereix escoltar la ràdio. Creu que la televisió és un aparell que ha anat introduint-se dintre de totes les cases i qui més qui manco a un moment o l’altre la miren. Li agrada molt la cuina, i és especialista en postres, especialment amb el tiramisú - que segons diuen li surt exquisit -, igualment que la truita amb patates. Per menjar el que li agrada més són els plats on el peix és el protagonista. Tres o quatre vegades a la setmana practica esport, acudeix al gimnàs, practica la bicicleta i és assídua a la sala de fitness. No segueix cap esport amb gran afecció, però a vegades sol seguir el motociclisme, li agrada molt al seu home i s’hi solidaritza. Dins les seves principals virtuts destaca que és una gran treballadora, la fidelitat, i que no és gens "dolenta". El seu defecte és ser poc constant, però no amb la feina sinó amb totes les altres coses. El seu motiu d’orgull és la feina, fa feina tota sola en el taller i no li agradaria anar a treballar amb ni per a altra gent. Li encanta i "viu" la seva professió, malgrat a vegades les comandes no li arriben així com voldria, cosa que fa que a vegades treballi els vespres. Li agradaria que la recordessin com a una bona amiga, l’amistat és una de les coses més importants per a ella. Una de les experiències més impactants de la seva vida fou viatjar a l’Índia, fa cinc anys: Veure tanta pobresa i al mateix temps tanta alegria de viure li pareixia increïble. Tot és molt diferent, allà te donarien tot el que tenen, és una societat molt espiritual i molt enfora de la societat materialista occidental. La seva gran il·lusió és ser feliç, es conforma amb viure tranquil·la i bé amb els qui té al devora. No admira a cap personatge històric en concret, més bé sent admiració per totes les persones que varen lluitar perquè les dones tinguessin els mateixos drets que els homes. Creu que a devora un "gran personatge" hi ha una gran labor de moltes persones anònimes. Dels personatges actuals admira totes les persones que lluiten pels seus ideals i per aconseguir el benestar, i que donen la cara. Dins la seva escala de valors, el primer lloc l’ocupa l’amistat, amistat en un sentit molt ampli, per a ella és un vincle molt fort i no concep l’amor, ni la família si no hi ha amistat. Quant a la política opina que és un mal necessari, té les seves idees i les defensa quan pot. Troba que és important la participació així com el vot. En general els polítics prometen i prometen que lluitaran per aconseguir les seves promeses, però quan és l’hora de fer-ho, s’obliden i es venen per un no res. Tots fan el mateix, canvien les petites coses però en el fons sempre és el mateix. El principal problema que veu a Marratxí és que és un municipi massa gran, creix ràpidament i les infrastructures no donen a bastament. Troba deplorable les aturades de l’aigua, és complicat aixecar-se a les set i trobar-se sense aigua. El tema de sanitat també falta millorar-lo, molts de veïns tenen el PAC enfora –en el Pont d’Inca- i constitueix un gran problema a l’hora de desplaçar-se per una urgència, i més que ningú se’n ressenten les persones majors i les qui viuen totes soles. arratxí essent un municipi tan dispers està perdent la identitat de poble, actualment surts a caminar i veus molta gent que no coneixes; s’ha acabat la tranquil·litat de poble. Coneix Pòrtula des dels inicis de la revista. En general li agrada tot, però d’una manera més especial la secció de fotografies antigues. Va ser la primera vegada que participava en una vetllada i ho va passar molt bé, tant que la repetiria en voler.
Margalida AOF
|
