PERFIL DE MARGALIDA THOMÀS

  La nostra convidada d’aquest mes és na Lila Thomàs Andreu, coneguda per molts ja que no és la primera vegada que comparteix vetlada amb nosaltres.

 Na Lila va néixer a Palma el 20 de febrer de 1951; viu al Pont d’Inca des de que es va casar i podem dir que ja es considera ben marratxinera. Estudià la carrera de Filologia i treballa de professora de secundària a l’institut Joan Maria Thomàs de Palma. És la coordinadora d’ Esquerra Unida de Marratxí i membre de la direcció d’aquest partit.

  Estudià la carrera treballant de funcionària municipal. Sempre li havia fet ganes estar en contacte amb el món de l’adolescència i li feia molta il·lusió. Per altra part, decidí dedicar-se a la política a partir del franquisme, veia la necessitat de lluitar per la democràcia i la seva participació fou molt activa: de l’any 1995 al 1999 com a diputada i del 1999 al 2003 fou regidora de Palma. És una feina engrescadora, que li crea un sentiment de compromís de cara a canviar la societat.

  Si hagués de desaparèixer no li importaria gaire el lloc mentre fos tranquil, agradable i pogués estar en contacte directe amb la natura, d’entrada a Astúries per dir un lloc en concret.

  De compartir taula per sopar amb un personatge, li agradaria amb en Nelson Mandela perquè de segur que seria molt enriquidor. Amb qui no li agradaria seria amb en Jaume Matas.

  Si pogués reunir tres personatges històrics entorn d’una taula triaria: Ghandi, Martin Luter King i Simón Bolívar, tots grans lluitadors per a l’alliberament del "poble". Si endemés pogués triar el menú, aquest seria un plat típic de cada part juntament amb un pa amb oli nostre.

  De recomanar-nos un llibre: #La velocitat de la llum# de Javier Cercas. Un disc: #Amic i Amat#, el darrer de na Maria del Mar Bonet. Una pel·lícula: #L’’última primavera#. Un restaurant: el de sa Cabaneta –per allò que és un del terme, ja que n’hi ha molts que li agraden i es fa difícil triar-ne un. Un viatge: Li va agradar molt l’Índia, però li fa molta il·lusió conèixer Canadà.

  Si pogués tornar néixer triaria fer-ho a Mallorca –sense cap dubte -, li agradaria triar a una època futura per veure la continuïtat de tot. Li agradaria tornar ser el mateix o bé sempre exercir una professió lligada a la gent jove.

  Na Lila es definiria com una persona generosa, molt amiga dels seus amics, molt  voluntariosa i insistent; coherent amb les seves idees i honesta. Du endarrer que la situació a la nostra terra sigui diferent –que governin les esquerres-, que hi hagi grans millores socials i ambientals; que hi hagués un projecte unitari de canvi social: més justícia en el repartiment social.

  Podria presumir d’haver arribat allà on s’ha proposat, de tenir la voluntat de poder aconseguir treure endavant el carro, de saber treballar en equip... i de ser conscient que sempre hi ha algunes limitacions –no es pot fer tot.

  Referent al seu caràcter, li agradaria ser un poc més alegre i ser un poc més conseqüent –a l’estiu, posar-se unes fites i fer-les -. No és una persona maniosa, tan sols és un poc maniàtica amb l’ordre.

  Cada dia necessita llegir una estona, és el que més la relaxa. També li agrada molt el cinema i hi sol anar una o dues vegades a la setmana.

  De petita tenia dins casa seva la diversió assegurada –és germana d’onze- . Ja de més grandeta s’entretenia llegint –devorava llibres -. Tot i que descendeix d’una família important dins la música, ella no s’hi ha dedicat, li agrada molt com a companyia. La seva joguina més especial fou un ós de "pelutx" que l’acompanyà durant molts d’anys.

  Pregunta/resposta... ràpida:

- Un color: el vermell

- Un país: Països Catalans

- Una flor: la rosa

- Un polític: Nelson Mandela

- Un músic: Bach

- Un desig pendent: Viatjar a Sud Amèrica

- Un poeta: Martí i Pol

- Una temptació grossa: menjar molt i estar magra.

- Un actor/iu: Emma Thompson, Héctor Alterio

- Una cançó: moltes cançons

- Un escriptor/a: molts, però per damunt de tot, la literatura feta per les dones.

  El regal més especial que li han fet és una ploma "montblanc" que li regalaren quan complí cinquanta anys.

  Les persones que més l’han marcada en la seva vida són el seu company i els amics.

  El que considera més important de la vida és la justícia, la llibertat i la honradesa. De l’altre persona li atreu d’una forma especial els ulls –a simple vista- després el seu caràcter, intel·ligència i simpatia.

  Si pogués canviar el món faria que hi hagués justícia social, igualtat entre homes i dones i que desaparegués l’explotació infantil.

  A Pòrtula li agradaria veure una entrevista a Biel Massot i Muntaner, i que contés com ho fa per dur-la sempre endavant –entre altres coses. Repetiria la vetlada i la compartiria amb en Guillem Juan –ex regidor- perquè podria contar moltes coses i experiències pròpies.

Margalida AOF

Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost 2005)