PERFIL DE MARILENA VIDAL
Aquest mes tenim com a convidada a una dona que crida l’atenció per la seva noblesa i constància en el treball; es tracta de Marilena Vidal Jordi, presidenta del Liceu del Pont d’Inca, col·legi que celebra les noces de plata de la seva fundació. Na Marilena va néixer a Palma el 25 de setembre de 1960. És casada i mare de dos fills, que tenen dinou i disset anys respectivament. Viu a Palma però sempre ha estat vinculada al nostre municipi per motius d’estudis – estudià amb les monges franceses- i de treball. Estudià ciències econòmiques. Treballà com a gerent de l’escola durant quinze anys, després passà a la docència i ara combina el seu càrrec amb l’horari lectiu; dona classes de matemàtiques a ESO. El Liceu és una cooperativa que té un consell rector, format per set membres, ella representa a la cooperativa i dirigeix els actes interns, és una funció més bé representativa, aquesta presidència dura tres anys i ella l’ocupa des de l’any passat. No disposa de gaire temps lliure, així i tot, gaudeix molt d’estar amb la seva família, caminar i estudiar. No fa massa que acabà un màster en prevenció de riscs laborals. També li agrada llegir i com a hobbie caminar i practicar un poc d’esport. De la televisió ens fa una crítica molt negativa, l’avorreix i la troba fastigosa. Li agrada més la radio, però comença a estar cansada de sentir sempre el mateix. Considera que tant la televisió com les emissores de radio estan massa controlades pels seus propietaris. És una gran aficionada a la cuina, li agrada cuinar i menja de tot. El tipus de cuina que més li agrada és la mediterrània i especialment els nostres plats típics com el conill amb ceba, l’escudella fresca, el tumbet, les ensalades i trempons amb oli verjo... És molt aficionada al futbol, és fanàtica del Barça. Li agrada caminar i freqüenta el gimnàs: practica pilates, la bicicleta, però sempre a classes dirigides, ja que és el sistema més clar de poder ser constant en la pràctica. Li agrada seguir el futbol i una mica el bàsquet. La seva principal virtut és la noblesa i la constància, també la sinceritat. Dels seus defectes ens diu que és un poc histèrica, no sempre està de bon humor, i a vegades li agradaria tenir una mica més de paciència, però no amb els alumnes, més bé amb les persones majors. El seu principal motiu d’orgull és sense cap dubte els seus fills, és el millor que ha fet. Li agradaria que la recordassin com una gran amiga. Entre les seves experiències impactants hi trobam la vida i la mort. Com a la més positiva de totes el naixement del seus dos fills, i com a negativa la mort de la seva mare. La seva gran il·lusió és que el Barça guanyi sempre –no en pla seriós -, li agradaria poder continuar com ara, tenir un bon futur i unes bones amistats. Com a personatges històrics admira els faraons, per tot el que feren, per la forma de viure. L’atreu molt la cultura egípcia i tot el relacionat amb aquest món. Dels personatges actuals no sent admiració per cap en particular. El seu valor més apreciat és l’honestedat, aprendre a ser honest amb tu mateix, i dins l’escala de valors li seguiria la família, els amics , la noblesa i la sinceritat. Quant a política està una mica cansada, però al mateix temps esperançada, pensa que el govern central fa bona feina i opina que és com en tot : hi ha gent noble i també hi ha "xoriços". Considera que el món polític és una mica "pallasso", diuen el que la gent vol sentir en un moment donat; i després ve el que és ben evident: segons qui ho diu hi ha un tipus de resposta o una altra. Els principals problemes de Marratxí creu que són fruit de l’urbanisme descontrolat, es creen molt de nuclis, per altra banda els nuclis més tradicionals perden el seu perfil, com es Pont d’Inca que ja s’ha convertit en una extensió de Palma. Tot aquest creixement desmesurat afecta totes les infrastructures, tan relacionades amb serveis com amb instal·lacions. I una de les pitjors és que està mal comunicat, malgrat s’hagi millorat una mica en aquest aspecte, és insuficient. Referent a la nostra revista Pòrtula ens diu que és molt digna, que basta veure el temps que fa que surt per saber que funciona; la revista aquest any també complirà les noces d’argent i això és molt significatiu; són molts d’anys de transmetre les notícies i reportatges i de complir a la perfecció amb la seva funció comunicativa. Margalida AOF Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 296 (juliol-agost 2006)
|
