PERFIL DE MANELA CAMPOS La nostra convidada d’aquest mes és Manela Campos González, mestra florista i vice-presidenta de l’associació de dones empresàries, entre altres coses. Na Manela va néixer a Palma l’abril de 1959; és la petita de sis germans i els seus pares –naturals de la Serra de Cazorla- s’establiren a Palma als voltants de 1951. És casada i mare de dos fills: una filla de trenta anys –neuròloga de Son Dureta- i un fill de vuit.
Des de 1992 viu a sa Cabaneta i té una empresa de floristeria al Pont d’Inca. Des de que viuen a sa Cabaneta han mantingut una vida social molt activa, són membres de la junta directiva de veïns, i el 1990 ocupà el càrrec de tresorera de "dones progressistes de Marratxí" quan Martí Serra era el batle. Na Manela no ha deixat mai d’estudiar, els seus primers estudis les feu al col·legi de La Soledat, després passà a Joan Alcover; acabat el batxiller estudià Informàtica de Gestió i Tècnic superior d’Administració a l’institut Borja Moll. Començà a fer feina i al mateix temps es matriculà a la Universitat, seguí la carrera d’Empresarials –que no acabà, li faltava una assignatura- i realitzà els estudis de tècnica superior de florista a Madrid. Actualment estudia relacions laborals, l’antiga carrera de graduat social, a la universitat de Palma. De ben jove començà a fer feina a una gestoria, lloc on va anar promocionant fins esgotar les expectatives. Entrà com a tècnica informàtica a una multinacional francesa de venda de material elèctric –empresa que tenia 73 sucursals -, quan obriren sucursal a Eivissa i a Menorca va ascendir a cap de compres de les tres Illes i posteriorment a cap de sucursal. Tota aquesta gran experiència l’ajudà a formar part de l’equip directiu de "Fodesma", escola de formació del Consell de Mallorca, que es dedica a la inserció social de joves fracassats escolarment. També ocupà un càrrec de lliure configuració laboral, administradora de la llar de la Joventut. Tot això la portà a un "border line" i començà a fer servir els estudis d’empresarials per a formar la seva pròpia empresa: la floristeria del Pont d’Inca. L’any 2001 sofrí una greu malaltia que li trastocà la vida professional; però a part de ser una dona molt lluitadora i amb moltes ganes de viure i fer coses, ha tingut la gran sort de comptar amb una gran ajuda familiar i el seu marit –que pogué demanar una excedència a l’Ajuntament de Palma- i una germana seva estudiaren també de tècnics en florista i es posaren al davant de l’empresa que a més té cinc empleats i una gran clientela que confiava i confia amb ells. Actualment són membres d’Interflora i ara estan muntant una tenda virtual. Malgrat la seva salut sigui bastant precària –ha tingut varies recaigudes, ha passat 10 vegades pel quiròfan i ha estat clínicament morta dues vegades -, aprofita al màxim el temps, estar ocupada per a ella ha estat la millor teràpia i psicològicament l’ha ajudat molt. L’any 2002 començà a ocupar el càrrec de presidenta de l’associació de floristes de Mallorca i després tresorera de PIMEM; també pertany al consell d’administració de Deixalles –n’és una patrona per part de PIMEM. Procura no tenir temps lliure, així es troba feliç; ara bé, els diumenges els té sagrats. L’Associanisme a tots els nivells és la seva gran passió, troba que "tenir veu" no té preu; com a hobbie, li agrada molt la lectura i viatjar. Li encanta l’esport, ha practicat la natació, l’atletisme, el ioga, "aikido", taixi... necessitava practicar esport per alliberar tensió. Ara va a caminar. De la Televisió ens comenta que en fa un ús una mica deplorable, veu les notícies de primera hora i del demés gairebé res, l’ajuda a vèncer l’insomni. No li agrada el món de la cuina, troba que és desagraïda. Quant als seus gusts culinaris és bastant bàsica: li agrada la truita de patates, el pamboli amb cuixot; el menjar per a ella no és res més que una necessitat. Dins les seves principals virtuts trobam la constància, la integritat, tenacitat, és idealista, té moltes ganes de viure, de ser útil, una gran predisposició i segons el seu marit és "incombustible". El seu defecte tal vegada sigui que no accepta que la seva força física no va en sintonia amb les ganes de fer coses. El seu principal motiu d’orgull és haver estat capaç de generar felicitat als qui l’envolten. Li agradaria que la recordessin com una bona persona. Experiències impactants n’ha tingudes moltes, com a negativa trobar-se a Madrid tota sola i amb un diagnòstic tan greu com el que patí – això va ser molt traumàtic i encara ara no li agrada parlar-ne -. Com a positiva, acompanyar la seva filla a saber els resultats del MIR, veure el seu èxit, el que pogués triar estudiar l’especialitat que des de nina havia volgut i a més poder estudiar-la a Mallorca, que era a on desitjava, feu que ploressin les dues de felicitat. Il·lusions en té moltes, la més important és recuperar físicament la salut, una altra seria veure una gran organització a Marratxí a nivell empresarial: tots els nuclis haurien d’estar units i els comerciants i petits empresaris autònoms que tenen un gran món interior l’haurien de tenir exterior, junts tenen més eines per lluitar enfront de les grans superfícies. També li faria il·lusió que el seu marit tornés a la feina a l’Ajuntament malgrat ell troba que ja li va bé així. Indubtablement veure créixer el seu fill i que es situi tan bé com la seva filla també és una gran il·lusió. Admira personatges com "La Pasionaria", Cristina Almeida, Carmen Alborch –autora de "Solas" i ex-ministra de cultura -. També troba d’admirar la tasca i tot el que han aportat pel poble l’actual i l’anterior rector. La seva escala de valors estaria formada per la salut, la felicitat i la lleialtat. Quant a política es considera apartidista; ha tingut la sort de trobar gent extraordinària a tots els partits. Als partits els veu com a camins per a arribar a l’èxit social. Està convençuda que la política és un instrument social que no sabem aprofitar tal com és; nosaltres no els sabem dir el que volem; la política necessita gent més implicada, tots hem d’estar involucrats i és essencial que no es perdi mai el respecte. A Marratxí veu que li falta una organització bàsica i vital, estimular a nivell econòmic i social. Està molt disseminat i els polítics haurien d’aglutinar. Hi ha una espècie d’anarquia per defecte de protesta o de no saber el que se vol. De Pòrtula en té molt bona opinió, opina que fa una gran funció integradora, és emblemàtica i és la punta de l’iceberg del que hauria de ser, és una gran referent. Ja per acabar, li agradà molt la vetlada, es sentí molt còmoda i li agradaria assistir a altres. Margalida AOF
|
