PERFIL DE NÚRIA VEGA
Aquest mes tenim entre nosaltres a Núria Vega Coll, campiona de tir olímpic. Na Núria va néixer el 18 de juny de 1986, ,és natural de Palma –del barri de s’Indioteria- i des de fa dos anys viu amb la seva família a Son Ramonell Nou, però ja fa més anys que té relació amb Marratxí degut a la seva vinculació amb el Club de Tir Olímpic Mallorca. Estudià el batxiller a l’institut de Son Rullan i actualment estudia psicologia a la UIB. Practica el tir olímpic, i és molt coneguda dins aquest camp per la gran quantitat de campionats als quals ha participat i n’ha sortit victoriosa. Aquest esport el practica des de molt nina; començà quan tenia set anys i el seu pare la portava els caps de setmana al club de tir, un dia li deixaren una carrabina i de cada vegada tirava una mica més. Després començà unes classes per a al·lots entre catorze i quinze anys; va anar canviant de carrabines i un gran dia, concretament un horabaixa de fa sis anys, va anar a veure-la el qui ha estat i és el seu entrenador. A part del tir li agrada llegir, escoltar música i sortir amb la seva parella i amics. No li agrada mirar la televisió, s’estima més llegir un bon llibre. Opina que la televisió pot estar bé una estoneta i triant bé els programes. Li agrada la cuina –tot i que, ens diu que li queda molt per aprendre -. Li agrada tot menys la carn, no en menja però no és vegetariana. Per a la practica del tir ha d’estar molt en forma ja que requereix una gran preparació física –han d’estar molt de temps drets, han d’aguantar bé les carrabines... per a tot això necessita fer estiraments i complementar amb altres tipus d’exercicis. Ara entrena durament per poder aconseguir una plaça a les properes olimpíades. Dins les seves principals virtuts hi trobam la persistència –ha d’aconseguir al màxim el que es proposa i no amolla -. Ens diu que el seu principal defecte és que quan s’enfada explota, però que no s’enfada gaire sovint. Li agradaria que la recordessin tal com és, que la valoressin per tot el que s’ha esforçat i ha aconseguit sense llevar ni afegir res. La seva gran il·lusió és arribar a les Olimpíades. Una experiència que la impactà va ser a una gran competició quedar a dos puntets del guanyador. I com a grans experiències positives l’haver tingut la possibilitat de viatjar i conèixer altres països, altres cultures... No admira cap personatge històric en concret, però sí que sent una gran admiració pel seu entrenador, José Fernández, que sense conèixer-la de res, la va veure, va creure en les seves possibilitats i no l’ha deixada mai. A tots els campionats sempre hi és ell a darrera; són bons a Dins la seva escala de valors hi ocupa el primer lloc la persistència, seguida de l’optimisme i les relacions fortes entre persones. Creu que persistència i optimisme van molt lligades. No li agrada parlar de política, i s’estima més no pensar-hi. Troba que els polítics tenen una feina difícil amb la que mai poden contentar tothom. Quant al món creu que ens trobam en una situació bastant desastrosa, i ens recorda una frase d’Einstein: "No sé com serà la tercera guerra mundial, però la quarta serà amb bastons i destrals". A Pòrtula fa temps que la coneix, recorda que per primera vegada la va veure a casa dels seus padrins a Santa Maria, també té uns oncles a Pòrtol i la veia per casa seva. Troba que és una revista que reflecteix molt bé tot el referent al municipi. I ja per acabar, es trobà molt bé a la vetlada, molt distesa i sense cap dubte la repetiria. Margalida AOF / Fotos, BMM Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 288 (setembre 2005) |
mics i junts han anat fent.