Paula Valriu, 25 anys de llibretera

   Paula Valriu i Llinàs, llibretera de professió, va néixer a Inca el 1953 i fa poc celebrà els vint-i-cinc anys de l’obertura de la seva llibreria, Espirafocs.

  Existien antecedents familiars en el sector dels llibres quan obrí la llibreria?
  No, els meus pares tenien un negoci de carnisseria i jo els vaig ajudar fins que la van haver de deixar. Aleshores em demanaren si volia seguir amb el negoci familiar, però la veritat és què no em feia gaire il·lusió. Sempre havia somniat tenir una llibreria.

  Per què?
  Quan era petita, tot i la limitació en la producció de llibres d’aquell moment, jo m’hi perdia en algun dels pocs establiments que a Inca en tenien i m’hi passava els horabaixes.

  Per què una llibreria i no qualsevol altre negoci?
  Em pens que perquè de nina ja duia aquesta idea ficada al cap.

  Aconseguí el que volia.
  També he de dir que no en tenia ni la més mínima idea d’aquest negoci i que va ser una autèntica capbussada en la piscina, al risc i a la ventura. Només sabia que m’agradaven els llibres, però del que era gestionar i dirigir una llibreria no en tenia ni la més mínima idea.

  Però era un bon negoci?
  Tothom em deia que era una bogeria. Els més amatents em deien que era una aventura., que allò era molt complicat, i li donaven entre tres mesos i tres anys de vida.

  S’equivocaren, sens dubte.
  Sí, vint-i-cinc anys després encara tenim les portes obertes.

  La llibreria sempre ha estat aquí on és, per cert ben a prop de l’estació del tren, que sempre ha estat un lloc de referències literàries?
  Sí, els meus pares compraren aquest local, que fins aleshores havia estat una merceria i que gairebé estava en runes, van fer obres i me l’oferiren. Després vaig obrir la llibreria i vaig encarregar-me de tot.

  Com comença a caminar una llibreria?
  En aquell moment havíem d’obtenir els permisos de l’ajuntament i del Ministeri de Cultura. Em van donar un llibretó que es titulava "Usos y normas del negocio del libro", o un títol semblant, i vaig demanar la resta de permisos que ha de menester qualsevol negoci.

  Això respecte de la part administrativa, i comercialment, amb les distribuïdores de llibres, com es fa?
  Si no et coneix ningú, no saben qui ets, ni pots donar cap referència és una situació molt dura. Hem de pensar que els distribuïdors actuen amb molta precaució perquè han de deixar-te uns llibres, no saben què pot passar i, clar, et fan pagar de comptat. També vas una mica perduda perquè t’arriben materials difícils de vendre, menys comercials, que has pagat i que has de vendre... i no saps com ho has de fer.

  Van ser uns primers anys durs?
  Sí que ho van ser, perquè tampoc no sabia què em demanaria el client quan entràs a la llibreria, ni què li podria oferir. Fins i tot vaig arribar a dubtar si n’arribaria a saber, de ser llibretera. Els primers dos anys la meva germana Catalina m’ajudà molt.

  Què va fer que no tiràs la tovallola?
  Probablement la meva caparrudesa i que vendre llibres m’agradava molt, però també és cert que vaig arribar a pensar moltes vegades deixar-ho tot, sobretot quan tancava la barrera, la caixa era buida i les factures seguien arribant.

  Dóna per viure, una llibreria?
  No és un gran negoci, en el sentit que no conec cap llibreter que sigui ric, però dóna per estar una mica tranquils i viure.

  Per cert, d’on sortí el nom d’Espirafocs?
  És el nom d’un personatge de rondalla, és una mica la Ventafocs mallorquina, amb la diferència que és molt més activa que la Ventafocs tradicional. No espera que ningú li tregui les castanyes del foc i se les treu ella mateixa. És un nom que ens agradà i que trobàrem que sonava bé.

  Com es fa això de l’adquisició del material, el llibreter el compra o se’l queda en dipòsit?
  Això ha canviat perquè les editorials han muntat grans grups i els proveïdors cada dia són més grans. Hi ha els grans grups distribuïdors com Planeta o RBA, mentre nosaltres seguim essent els mateixos, tan petits com abans. Hem perdut molta força davant el nostre proveïdor que era una persona amb nom i cognoms.

  Ha desaparegut la figura del representant?
  En la seva gran majoria ara les comandes es fan per internet. Ara hi ha molt poca comunicació personal i són pocs els venedors, comercials o representants d’editorials o de distribuïdores que ens visiten.

  Com es fan les comandes sense la visita del representant?
  Ens envien un catàleg de novetats, uns llibres que, sí tenen dret de devolució en un temps que pot anar dels tres mesos a un any, retornes els que no has venut i te n’envien més que els substitueixen.

  Sempre hi ha material nou, aleshores.
  Sí, i així, entre tots el llibreters, finançam la producció editorial. És una bolla perquè tu reps material, en retornes i ells te n’envien més. Ara bé, les comandes que tu fas són, generalment, en ferm. Amb la gent que ens coneix més i amb un venedor presencial és possible fer algun dipòsit puntual d’un tema concret com puguin ser llibres de viatges, d’art, d’economia...

  Quina mena de clients té Espirafocs?
  Tenim el client a qui li agrada visitar una llibreria i fullejar llibres, però hem perdut, en favor de les grans superfícies, el que compra el premi literari del moment o els #best sellers#. El client que vol parlar amb el llibreter o aquell a qui li agrada remenar a la llibreria encara es manté.

  Ha perdut algun altre sector de clients?
  Els que cerquen els llibres recomanats a les escoles, també en favor de les grans superfícies, i ara amb la possible gratuïtat dels llibres de text ja veurem que passarà.

  Quin és ara mateix l’estereotip de client de la llibreria?
  Tenim tota classe de persones, no és possible especificar.

  De totes les edats?
  Ens falla en especial la gent gran. És possible que en el cas d’algunes persones ja jubilades sigui per manca de recursos econòmics, però n’hi ha que, tot i tenir recursos, no venen.

  I els nins i adolescents?
  Els nins llegeixen, però quan arriben a l’adolescència el seu hàbit de lectura cau en picat. Molts ja no volen llegir perquè es distreuen més amb les maquinetes electròniques, sortir, internet...

  I ja no es recuperen aquests lectors?
  En part sí, perquè més endavant, quan tenen entre vint i trenta anys, hi ha un grup d’ex-lectors que torna a la lectura, però la resta l’han deixada anar per sempre.

  Hi ha més homes o més dones lectors?
  A una certa edat és possible que hi hagi més dones que homes, potser en la franja de la vintena, però després, amb la maternitat, la situació canvia. En tenir infants, la lectura es deixa de costat entre les dones, mentre s’hi incorporen els homes, però a partir de la quarantena les dones tornen agafar les regnes.

  Com ha evolucionat, en aquests vint-i-cinc anys, la venda de llibres en català?
  La venda de llibres ha evolucionat en positiu perquè abans no es venia pràcticament res en català. Ara hi ha molta gent que no té cap dificultat en llegir indistintament en castellà o en català, mentre que fa vint-i-cinc anys era ben poca la gent que llegia en català.

  Els premis són un bon motor per vendre llibres?
  Els premis són fàbriques de "best sellers".

  Des del punt de vista de la llibreria es noten els premis?
  Es nota en la venda, però també he de dir que són més venuts a les grans superfícies que a les llibreries, tal i com ho solen esser els llibres que escriuen Pérez Reverte o Maria de la Pau Janer, per exemple.

  Són una venda permanent?
  No, són venda de temporada. De cada vegada més els llibres tenen data de caducitat. N’hi ha que tenen una sortida espectacular, però després cauen en picat. D’altres, però, perduren com la novel·la "L’ombra del vent", de Ruiz Zafon, que fa tres anys es ven com si fos el primer dia, però aquesta és l’excepció.

  I els clàssics?
  Es venen molt poc, són minoritaris perquè ja ni tan sols són recomanats als centres educatius. Record que fa un cert temps els alumnes de BUP llegien els clàssics, però avui els alumnes de batxiller potser en llegeixen algun, de clàssic, però en general pocs. Els clàssics juvenils, dels quals hi ha edicions molt maques, no hi ha manera que surtin.

  Espirafocs és una llibreria especialitzada?
  No, procuram tenir tots els temes i gèneres possibles, però també he de dir que disposam d’un apartat bastant gran i cuidat de literatura juvenil i infantil. Podríem dir que aquesta seria una mica la nostra especialitat.

  Per què aquest interès especial per la literatura infantil i juvenil?
  Supòs que perquè a mi m’agrada molt. M’agraden els contes, les rondalles, els grans llibres il·lustrats... supòs que aquest gust va fer que començàssim a créixer en aquesta direcció, però no va ser res planificat ni una decisió específica. De qualsevol manera vos he de dir que som molt anàrquica i que les estratègies del màrqueting no les entenc, tot i els cursets que he fet sobre aquest tema. Finalment venc el que a mi m’agrada.

  I allò que no li agrada?
  Allò que no m’agrada també ho he de vendre però ho tenc més mal de fer. És el que em passa amb els llibres d’informàtica, per exemple, que els tenc mal de vendre perquè quan me’n demanen no sé com he de presentar la venda.

  Com es fa això de vendre un llibre?
  Has de veure què és el que li interessa al client i, a partir d’aquí, establir una empatia amb ell. No és el mateix vendre un llibre que vendre un quilo d’arròs o un litre d’oli. Has d’anar una mica més enllà, has de saber una mica cap on van els autors i les seves obres, la qual cosa no implica haver llegit totes les obres que arriben a la llibreria.

  Aleshores com ho fa?
  A banda dels que he llegit, sé si un llibre ha funcionat bé, a quin tipus de públic va dirigit i a qui se’l pot recomanar. És qüestió d’anys d’experiència.

  S’ha trobat amb algun client que s’hagi queixat per un llibre que li ha recomanat i no li ha agradat?
  En tots aquests anys ben poques vegades, molt poques vegades. En realitat el llibreter pot aconsellar però, al cap i a la fi, el responsable del llibre és l’autor.

  Quins són els autors més sol·licitats darrerament?
  És qüestió de modes. Carlos Ruiz Zafon, per exemple, és un autor molt demanat.

  I els llibres més comprats?
  És molt sol·licitada la novel·la "El Codi da Vinci", que he venut a balquena tot i no recomanar-lo expressament. Hi ha llibres que es venen sols i altres que, tot i ser obres molt bones, costen molt de vendre. El pes dels mitjans de comunicació, de la publicitat en concret, és molt fort. També el cinema ens ajuda a vendre llibres.

  A què respon un fenomen com el del llibre "El Codi da Vinci"?
  Em fa la impressió que, en part, per l’aldarull que s’organitzà quan es va saber que el Vaticà prohibia la seva lectura, però sobretot crec que respon a la morbositat que desperta i que duu intrínsecament. La seva lectura va suposar per a mi la mateixa sensació que es desprèn quan veus un telefilm del diumenge horabaixa, quan t’asseus al sofà per fer una becadeta.

  Com s’explica el fenomen Harry Potter?
  No el sé explicar. Hi havia hagut llibres de molt d’èxit, però això que ha passat amb "Harry Potter" no havia passat mai, no l’havia vist mai. Crec que al cap i a la fi és una moda més com la moda dels mòbils i de tantes coses de les quals se’n fa un ús exagerat i que no pots entendre a què és degut.

  Quins són els temes literaris més demanats?
  L’autoajuda i la pseudoliteratura d’autoajuda es ven molt i també els #best sellers# que fabriquen els editors.

  És possible que "best sellers" com "El Codi da Vinci" contribueixin a facilitar l’hàbit de lectura a persones habitualment no lectores?
  Crec que bona part de l‘èxit d’aquest llibre només respon al morbo que se’n desprèn de la lectura de l’obra. Un lector habitual, tot i que llegeixi aquesta novel·la, també tria altres lectures.

  I no pot ser un camí envers la lectura?
  Em pens que no. Amb en Harry Potter ha passat una cosa ben curiosa i és que els al·lots lectors han llegit el llibre i s’ho han passat bé, però els al·lots no lectors han llegit Harry Potter, s’ho han passat molt bé però ja no fan comptes llegir res més. Són els que venen i demanen quan sortirà el proper llibre de Harry Potter i quan els dius que fins tal dia no sortirà no s’interessen per cap altra lectura.

  Quins creu que són els enemics de la lectura?
  La lectura queda arraconada per moltes altres coses, com poden ser els jocs electrònics, els jocs d’ordinador, interner o el futbol, com si ja no hi hagués res més.

  Quines són les virtuts del llibre?
  El llibre és intemporal i, si és bo, ja sigui de poesia, de novel·la o d’assaig, et fa companyia sempre. Si d’ençà la impremta de Gutemberg els llibres han funcionat deu ser per algun motiu. Un llibre no ha de menester ni piles, ni tarifa plana i no caduca.

  Tot i les dificultats, té futur el llibre?
  Crec que sí i que tal i com és ara no morirà, però ha de compartir molt el seu espai.

  I el suport material del llibre?
  Tampoc crec que arribi a deixar de ser el que és. És possible que una enciclopèdia, un diccionari o una obra de consulta puguin estar editats en altres suports, però un llibre de poesia o una novel·la em pens que no.

  Tot just hem acabat l’any commemoratiu de la primera edició del Quixot, s’ha notat?
  Sí, és una història més de les modes. L’any passat el Quixot es regalà molt, fins el punt que per sant Jordi va ser un dels llibres més venuts. Les vendes es sostingueren fins el mes d’octubre, aproximadament, però després es va acabar.

  Hi ha hagut molta oferta d’aquest llibre?
  Molta perquè han sortit tota mena d’edicions del llibre: per a infants de 6 anys, de 8, de 12 i de 14; il·lustrats i sense il·lustrar; amb il·lustracions modernes i amb gravats antics; íntegres i resumides; en edicions de luxe i de butxaca... Se n’han venut molts de llibres del Quixot, però ara s’ha acabat i supòs que aviat parlarem d’altres autors i d’altres commemoracions.

  Ha estat, segons ens diu, un llibre molt venut, però ha estat també un llibre molt llegit?
  Això no ho puc saber jo, però tenc la impressió que no s’ha llegit tant com s’ha comprat.

  Quines són les millors èpoques de l’any per vendre llibres?
  El principi del curs escolar, Nadal i Reis, sant Jordi -que tot i només ser un dia és de molt de moviment- i els mesos d’estiu.

  Els mesos d’estiu?
  Sí i de cada cop més. De fa cinc o sis anys a l’estiu es fan vendes, cosa que abans no succeïa.

  Què se sol vendre a l’estiu?
  Sobretot narrativa i llibre infantil.

  Es compren llibres per regalar per Nadal i Reis?
  El llibre es regala sobretot com a complement d’un altre regal, però no és el regal principal.

  Els problemes de les llibreries són els mateixos a tota Mallorca?
  Em pens que sí.

  I quins són?
  El problema més gran probablement és la insularitat, perquè tot ens arriba més tard, la petita comanda que ens fa el client, per exemple, tot i que això també ens passa amb llibres facturats a Mallorca, fins el punt que de vegades un llibre ha tardat quinze dies en arribar de Palma a Inca. Ara disposam de correu electrònic, de webs, d’internet... però amb les trameses no hem avançat gaire. Per altra banda està la implantació de les grans superfícies és una forta competència i ara es parla de grans superfícies especialitzades en llibres. També perdem vendes amb les comandes via internet.

  El client de la vostra llibreria és un client fidel?
  Aquell que li agrada anar a la llibreria, sí.

  Però en deuen d’haver perdut amb les noves tecnologies.
  Sí, n’hi ha que s’han avesat a fer les comandes de llibres per internet i això s’ha notat.

  Quantes llibreries hi ha a Inca?
  Espirafocs i altres dues més.

  I tres llibreries a Inca són moltes o poques?
  Crec que el que hauríem de demanar-nos és si són suficients i crec que en som prou. Ara bé, també crec que a una comarca com Inca hi podria haver més lectors. El percentatge de lectors no ha crescut en la proporció que ho ha fet la població, que a la comarca d’Inca, com passa arreu de l’illa, ha crescut.

  Creu que es publica massa?
  Sí, massa de massa i també el mateix títol en diferents col·leccions, per altra banda, descataloguen els títols que han publicat en quatre dies. Crec que si estàssim un grapat d’anys sense publicar res amb el que avui hi ha al mercat en tendríem a bastament i no ens avorriríem.

  Quins són els seus temes de lectura preferits?
  Som molt de les novel·les i m’agrada especialment la novel·la de caire psicològic i intimista. M’agrada també la novel·la històrica si està ben contada, però ara hi ha un "boom" amb novel·la històrica que t’obliga a triar molt. També m’agrada la poesia.

  Ens pot donar alguns títols i autors?
  N’hi ha molts, però em va agradar molt "Tirant lo Blanc". També som una entusiasta de l’obra de García Márquez, però crec que amb aquest autor no som objectiva perquè m’agrada tot el que ha escrit i això no és possible.

  Quins temes no li interessen?
  Els temes esotèrics, per exemple.

  Per què?
  Perquè no sé el que és bo o el que és nociu i, davant el dubte, no tenc material disponible.

  Celebrà d’alguna manera el 25è aniversari d’Espirafocs?
  I tant! Dia 8 de setembre vam fer l’aniversari i dia 17, en plena campanya de venda llibres de text, amb estrès i nervis, vam fer un acte commemoratiu al claustre de Sant Domingo d’Inca.

  En què va consistir?
  La meva germana Catalina –Catalina #Contacontes#- ens contà un parell de contes, en Gabriel de la S.T. Sampol recità un parell de poemes i en Joan Huguet cantà una romança. Després vam fer una miqueta de refresc, amb una gran tortada inclosa, i escoltàrem una miqueta de música de cambra. Va ser un acte molt entranyable, tot i que el mal temps ens acompanyàs i passàssim una fretada.

  Com se sent vint-i-cinc anys després?
  Tenc talment la impressió que vaig obrir la llibreria ahir mateix. M’han passat moltes coses, hem fet molta feina, hem tengut fracassos i encerts, però tot i això tenc aquesta percepció.

  Tornaria a començar tot i les dificultats?
  Crec que sí, però no voldria tornar a fer les travelades que he fet.

  Com ha canviat Inca en aquests vint-i-cinc anys?
  Inca era un poble on tots ens coneixíem i ara surts al carrer i pràcticament no coneixes ningú.

  I culturalment?
  No ha canviat gaire. Crec que als inquers ens manca una mica més d’autoestima i per això probablement deixam la cultura en mans de les institucions. Pens que està bé que es demani una mica d’ajuda a les institucions, però no que ens ho donin tot fet. Fins i tot les festes s’han deixat en mans de les institucions i d’alguna manera han perdut la gràcia i l’espontaneïtat que tenien.

  A ca seva hi té tants llibres com a la llibreria?
  En tenc molts, de llibres, però no tants com a la llibreria. Endemés, com solem dir a Inca, "els sabaters duen les sabates velles" i per això de vegades m’ha passat que quan he volgut tenir un llibre m’he quedat sense ell perquè ja s’havia exhaurit l’edició.

  S’atreviria a recomanar un llibre en concret?
  N’hi ha molts per recomanar, però si n’he de triar un podria ser el darrer que he llegit, "Pandora al Congo", d’Albert Sánchez Pinyol, escriptor que vaig conèixer fa devers un any i que m’agrada molt.

Maria I. Deià / Antoni Roca
(Fotos, BMM)

Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 293 (febrer 2006)