Es Pont d’Inca Elena Rodríguez - Perruqueria Elena Elena: N’Elena Rodríguez és la propietària de la perruqueria que duu el seu mateix nom, a l’av. Antoni Maura des Pont d’Inca. Actualment viu a sa Cabana. Ens hem acostat a aquest establiment perquè ens contàs com funciona aquest negoci després de 5 anys d’estar obert al públic. N’Elena, molt riallera i simpàtica, ens ha explicat unes quantes anècdotes divertides relacionades amb la clientela, que prové, majoritàriament, des Pont d’Inca i els nuclis urbans més pròxims.
-Des de quan tens aquest negoci? Des de quan et dediques a la perruqueria? Ja fa deu o onze anys que m’hi dedic. Primer a la urbanització des Pont d’Inca Nou i després aquí. Tenc el negoci des Pont d’Inca des de fa cinc anys. -Quines qualitats ha de tenir una bona perruquera? Bé, primer de tot tenir do de gents, esser agradable, simpàtica... Evidentment, també has de tenir idees i entendre un poquet la psicologia de la gent. Hi ha gent que ve a la perruqueria i et diu directament: "Fes allò que vulguis". Però no vos penseu que realment sigui així... Has de tenir intuïció per saber més o manco quin pentinat volen i que se’n vagin contentes i contents. -D’on sol venir la gent que pentines? La majoria de clientes que tenc són de Marratxí: es Pont d’Inca, es Pont d’Inca Nou, sa Cabana, les urbanitzacions noves... Després ve gent de Santa Ponça, que és clientela de fa molts d’anys, que ja em coneixia. A part d’això, el fet de tenir el negoci a la carretera, a la vena principal des Pont d’Inca, fa que més d’un s’hi aturi. -Quina és la cosa més rara que t’han demanat? Em demanen coses que són males d’entendre. Hi ha
gent que vol que li faci un canvi de "look" sense tallar molt ni fer
color. Au!! Ja m’explicareu com es fa això! -Fas moltes crestes? Sí... Crestes en faig moltes. I de colorins: liles, violetes, roses... Ho veig bé sempre que es faci dins una edat. -Aquí també talles els cabells als homes. En vénen molts o se senten cohibits que els tallis els cabells mentre parles de les teves coses amb una dona que espera? Jo em pens que avui en dia no hi ha cap problema i
que els homes també se senten ben a gust a la perruqueria. El barber
tradicional ja gairebé no existeix. A més, com aquí "(bones rialles)" som
molt agradables no hi ha cap problema. La clientela que tenc també és molt
agradable. -Una anècdota divertida que recordis al llarg d’aquests anys... Hi ha gent que, per exemple, duu el tint posat i necessita anar a fumar; fins i tot, si no té tabac, se n’ha anat al bar del costat a comprar-ne amb el tint posat, la capa, la tovallola, sense cap vergonya. També n’hi ha que els sona el mòbil i encara que duguin els pèls de punta o metxes amb el paper de plata, surten defora a xerrar. La gent que passa pel carrer deu pensar que aquesta dona se’n va del boll!!! #(bones rialles)# Idò bé, gràcies pel teu temps i esperam que el negoci continuï funcionant tan bé i amb aquest bon humor que s’hi respira. Josep Antoni Calvo i Femenies / Catalina Bestard i Mateu Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 287 (agost
2005) |
