PERFIL DE SONIA TORRES

  La nostra convidada d’aquest mes és na Sonia Torres Planes, coneguda per molts ja que és la bibliotecària de Pòrtol. Na Sonia va néixer a Palma el 24 de febrer de 1977, és joveneta ja que just acaba de complir els 28 anys. Viu a Palma. És casada i no té fills.

  Li falta un curs per a acabar els estudis d’història d’art, i més que res el que li falta és decidir-se a acabar-ho, li encanta tant la feina que fa que ho té com una mica aparcat.

  Na Sonia vessa alegria per tots els costats, és feliç i una persona molt dinàmica –a part de la feina a la biblioteca també fa de secretària en el despatx d’advocats on treballa el seu marit.

  A Marratxí hi ha tres biblioteques: la de Pòrtol, la del Pla de na Tesa, i la del Pont d’Inca, totes tres van coordinades i cada bibliotecari/a s’encarrega d’una part dins la biblioteca. La nostra convidada és l’encarregada d’organitzar totes les activitats: Escola de pares, activitats escolars, escola de salut de Marratxí - organitzen tallers de nutrició infantil...-. Ara també s’ofereix un servei de guarderia amb dos monitors titulats i així les mares poden assistir tranquil·lament a les activitats deixant els petits en bones mans. La "seva" és una biblioteca molt peculiar, li agrada escoltar les mares i poder oferir molts de serveis, així és que cada vegada se va ampliant l’oferta d’activitats. Com podem veure la seva tasca és molt dinàmica i té moltes ganes de fer i organitzar moltes coses.

  Li agrada molt llegir, hi està enganxada, i el que és molt curiós és que llegeix més llibres que li deixen els usuaris de la biblioteca, que no els de la pròpia biblioteca. Troba que tenen més encant i li encanta quan li comenten si coneix una obra i, si no la coneix li deixen el llibre i és que la biblioteca s’ha convertit en un lloc molt familiar. A part de la lectura li agrada el cinema i sortir a navegar a vela. Una gran part del seu temps lliure l’ocupa na "Dido" –la seva cusseta-, fa grans passejades amb ella i la té amb molta cura.

  Dins els seus hobbies li agrada molt pintar, pinta acrílics com si fossin aquarel·la, per aquest motiu pinta més a l’estiu. També li agrada la ceràmica però ara no disposa de temps. L’interiorisme ja és més que un hobbie, li encanta la decoració, és una dèria. Com podem veure totes les seves afeccions giren al voltant de la creativitat.

  No mira quasi gens la televisió, inclús arriba a posar-la nerviosa; li agraden alguns programes de TV3 com "mares" i els d’animals "veterinaris". Les pel·lícules sí que li agraden.

  Quant a la cuina es decanta pel menjar molt sà i senzill, si els ingredients són de bona qualitat no fa falta que els disfressin. Els seus plats preferits són el bullit- de la seva padrineta- i el maquis i plats típics de la cuina japonesa. Gaudeix més d’un restaurant vegetarià que no d’un de cuina més convencional.

  Dels esports li agrada molt la vela i el kendo –és un tipus d’esgrima japonès-, ella l’ha practicat i el segueix ja que el seu home n’és un gran esportista.

  De les seves virtuts la més principal és que estima molt la gent, és una persona que dóna un gran valor a l’amistat i dóna molt als seus amics. Li agrada molt aprendre i hi posa sentiment. Com a defecte és molt perfeccionista, té molt de caràcter i és controladora.

  Està orgullosa de la feina que fa, li encanta fer-la, té molt bon tracte amb la gent, i amb els seus companys formen un gran equip; l’acolliren molt bé des d’un principi.

  Li agradaria que la recordessin com a "una bona persona". Com a experiència impactant positiva el començar a sortir amb el seu marit; i com a negativa l’atemptat de l’onze de març.

  La seva gran il·lusió és ser i fer feliç.

  Sent admiració per personatges històrics que han fet un gran bé a la humanitat com Ghandi, Marie Curie i altres dones secundàries; pel pintor Gustav Klein i dintre dels més actuals per Vicenç Ferrer i Pilar Manjón, a aquesta darrera l’admira per la seva gran valentia, és una dona molt forta i amb molt bona disposició que lluita per a la justícia.

  Dins la seva escala de valors hi ha un empat entre la salut i l’amistat, per a ella és el més important. És feliç i li agrada assaborir aquesta felicitat i gaudir-la al màxim.

  Referent a la política, no es casa amb ningú, no creu en les sigles; persones de sigles diferents poden ser grans polítics; creu més en la bondat de les persones, i en el no voler fer mal a ningú. No pot pensar ni li cap dins el cap de cap manera els desastres que dins aquest camp hi ha en el món, no s’ho explica.

  El principal problema que veu a Marratxí és que és un municipi descentralitzat, li falta tenir un nucli i crear identitat.

  De Pòrtula li agrada en especial la secció de fotografies antigues, també les entrevistes a la gent jove. Li agradaria que tingués més fulles en color ja que pensa que la faria més atractiva.

  Ja per acabar a la Vetlada se sentí molt a gust, menjà un bon guisat de pilotes –que li agradà molt- i la repetiria en voler.

Margalida AOF

Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 283 (abril 2005)