Virgínia Forteza, pianista i professora de Música
“Quan estudies música és millor no fixar-te una meta i gaudir del que estàs fent”

   VIRGÍNIA FORTEZA ÉS UNA JOVE SOLLERICA AMANT DE LA MÚSICA I DE TOT EL QUE TÉ RELACIÓ AMB AQUEST MÓN. AMB MOTIU DE LA FESTIVITAT DE SANTA CECÍLIA, PATRONA DELS MUSICS, HEM VOLGUT PARLAR AMB ELLA PERQUÈ ENS CONTI ALGUNES EXPERIÈNCIES DE LA SEVA CARRERA COM A PIANISTA, COM A PROFESSORA DE MÚSICA I DE LA SEVA APORTACIÓ DURANT TRES ANYS A L'ESCOLA MUNICIPAL DE MÚSICA. PER A VIRGÍNIA LA MÚSICA HO ÉS TOT, I CONSIDERA QUE HA CANVIAT MOLT LA MANERA D'ENSENYAR ALS AL.LOTS. DES D'AQUÍ HA VOLGUT ANIMAR ALS ESTUDIANTS DE MÚSICA A QUÈ NO DEIXIN ELS ESTUDIS I QUE DISFRUTIN MENTRE APRENEN.

Rosana Fuentes
Pregunta.- Què és per a tu la música? Perquè serveix?
Resposta.- Per a mi la música és una bona amiga que m’acompanya tot el dia, des que em desperto els matins fins al vespre. La música serveix per passar una bona estona i per aprendre a fer feina en grup. També serveix per desenvolupar la ment i per poder-te expressar.

P.- Consideres que la música és una assignatura interessant en l’educació dels al.lots?
R.- Clar que si. Amb la música els al.lots aprenen a estar en silenci i a escoltar als demés. Aquestes són actituds molt bones per al desenvolupament de la intel.ligència dels al.lots.

P.- Quins consells donaries als pares per fer que la música formi part de la vida dels seus fills?
R.- Primer de tot els diria que no els obliguin a anar a classe de música. Està clar que a certa edat els nins encara no saben el que volen. Però quan ja fa un temps que hi van i no ho volen fer no se’ls ha d’obligar ni insistir. Obligant no s’arriba enlloc perquè no disfruten.

P.- Quina importància li dóna al fet d’aplicar la música fent un grup o formant part d’una coral, per contra d’haver d’estudiar tot sol?
R.- Sempre és millor que es faci en equip perquè tot sol trobes a faltar el contacte amb la gent. Jo sempre vaig estudiar tota sola perquè tocava el piano, i he de reconèixer que era molt difícil passar tantes hores estudiant tota sola. El més divertit de fer música és compartir-ho i estar amb altres persones.

P.- Ens pots dir noves metodologies musicals que hagin sortit, què siguin diferents a la clàssica?
R.- Ara s’ha posat molt de moda la música d’origen del nord d’Alemània, és el conegut mètode Orff.
Abans, es donava importància a saber solfejar. En canvi, ara, al conservatori, t’ensenyen a posar en actiu tot el teu cos. És té més en compte el moviment, crear, improvisar i expressar realment el que es vol dir. Quan aprens, inventes música amb moviments, veus, ...

P.- Sóller es va caracteritzar, fa uns anys, pel fet de tenir més pianos que altres municipis de Mallorca. Com veus el nivell musical de Sóller a dia d’avui?
R.- El que m’has comentat dels pianos es cert. Però hi havia pianos perquè, abans, la gent que tenia diners estava ben vist que tingués a casa seva un piano, i com que abans hi havia molts diners doncs hi havia molts pianos. I sobre com veig el nivell musical a Sóller he de dir que el veig molt bé. Ara per ara hi ha molts de grups organitzats i tots amb un estil diferent. S’abarca quasi tot.
Des que hi ha l’escola de música ha sorgit més gent interessada en tocar un instrument o l’altre, i que s’interessa per la música. El més trist, però, és que gairebé tots acaben a la banda, i molts pocs passen a la coral. És cert que la banda és una aportació fantàstica perquè els mateixos membre d’una família puguin compartir una mateixa activitat, però la gent s’hauria d’animar també a anar a la coral perquè és una activitat que també omple molt.

P.- Tu que has estat professora durant tres anys de l’escola de música, quines mancances i problemes hi veus?
R.- El problema que hi veig és la insonoritat de les aules. És difícil donar classes mentre sents el professor a l’aula del costat que dóna una classe completament diferent a la teva.
La banda, per exemple, té problemes d’espai ja que tots han d’assejar drets durant més d’una hora i mitja, i això s’arriba a fer molt dur.
La resta, pel que fa referència a l’Escola de Música, he de dir que està tot molt bé.

P.- Quina és la millor edat per començar a estudiar música?
R.- La millor edat és als 7 anys. Hi ha gent que comença abans, però realment no és fins als 7 anys que es comença a avançar.

P.- Ara que estam tan acostumats a associar la música amb la fama, quina opinió et mereixen els programes de moda com Operación Triunfo?
R.- A aquests tipus de programes pareix que tot és molt fàcil i que amb menys d’un any, que és el que dura el programa, et poden ensenyar tota una carrera musical, i no és gens fàcil ja que s’han de menester moltes hores de feina.
Així i tot, he de reconèixer que el programa m’ha ajudat molt a l’hora de donar les meves classes perquè els al.lots no es mostren tan reacis a fer algun tipus d’activitat que abans els feien sentir ridíduls. Però ara, com veuen que ho fan a Operación Triunfo, ho fan encantats. Quan han de cantar o ballar estan més més animats perquè ara ja no és cosas només de nins petits.

P.- Tenim música per quan estam contents, trist, o per a qualsevol estat d’ànim. Creus que la música és un bon remei per a qualsevol mal?
R.- La musicoteràpia estudia curar les malalties i les avantatges que aquest art pot donar a la gent que l’escolta.

P.- Hi creus?
R.- Si he de ser sincera t’he de dir que no ho he provat mai.

P.- Quin missatge donaries als teus alumnes o a la gent que li agrada la música?
R.- Els diria que no deixin d’estudiar, però que no només pensin amb la música com una obligació, sinó que disfrutin del que estan fent. Hi ha gent que es queda frustrada després de tants estudis. És millors no fixar-se cap meta i disfrutar del que s’està fent.

Rosana Fuentes
Extret de Veu de Sóller, edició digital, 21 XI 2003 >>> http://www.sollernet.com/veudesoller/