Aung San Suu Kyi
D’aspecte fràgil i juvenil, però forta i conseqüent amb les seves idees, guanyà les eleccions democràtiques del juliol de 1990. Però, malgrat això, AUNG SAN SUU KYI viu des d’aleshores a Nyanmar baix la repressió d’una dictadura fa més de 40 anys (des de 1962). Va guanyar les eleccions legislatives, ara fa quinze anys, de Nyanmar (antiga Birmània); no va arribar mai a poder exercir el poder polític que el vot democràtic li havia atorgat i des d’aquesta data viu en el seu domicili, sense poder sortir o rebre visites, acusada de conspiració encara que el règim dictatorial diu que és per la seva "protecció". Aquests dies hem pogut veure algunes imatges seves a través de la televisió, el passat 19 de juny cumpli 60 anys, dirigint-se als birmans des de darrera les barreres de la seva llar, la seva presó. El seu delicte? Lluitar per la democràcia del seu poble i ser la veu de l’esperança i el punt de referència per a tots ells.
Ni les sancions econòmiques, ni l’aïllament de la resta de països han fet donar un pas endavant al règim militar i l’únic que s’ha aconseguit és aguditzar la pobresa de la població. Tots els dissidents al règim governant i els grups ètnics minoritaris són obligats a realitzar treballs forçats en la plantació d’opi i heroïna blanca, en obres civils o a fer de traginers. Molts altres, cents de milers, viuen a l’exili. Qualsevol protesta té com a resposta la detenció, la censura, el terror, la presó, la violació dels drets humans, fins i tot la mort. Davant aquest panorama, la població birmana amb Aung San Suu Kyi al capdavant de l’oposició a la dictadura, viuen en el més absolut ostracisme, en la penuria, en la pobresa, i en el risc de veure com cada dia el seu país s’enfosa una mica més, mentre els mandataris militars s’enriqueixen rera negocis de prostitució i narcotràfic. Nascuda el 1945 a Ragun, la capital, Aung San Suu Kyi és filla del fundador de l’exercit birmà i lider de la indepedència del domini britànic. No es pot deixar de banda, per tant, que va viure des dels seus primers anys en una tradició i entorn familiar amb un fort compromís social. Va passar la seva infantesa i joventut més fora que dins Birmània. Es va graduar a Oxford i treballà a les Nacions Unides. El 1972 es va casar amb Michel Aris, un anglès que treballava per al govern britànic. El 1988 va tornar a Birmània per tenir cura de la seva mare i es trobà amb un país amb moviments predemocràtics i fortes protestes i manifestacions dels estudiants contra el govern dictatorial, on moriren cents d’ells. No dubtà en formar part de la resistència civil. El seu exemple fou seguit per una gran quantitat de dones birmanes (monges budistes, estudiants i mestresses de casa) que front a la supremacia política masculina d’aquells anys, varen crear partits femenins: la Força Política Femenina Nacional i l’Organització Nacional de les Dones Lliberades de Birmània. Tot i que el pes de la religió oficial, el budisme, ha relegat les dones a un segon pla, moltes seguiren i segueixen el camí per la lluita i l’activisme polític. N’han mortes moltes, altres són a la presó victimes de la tortura i el maltractament. Suu Kyi va ser elegida líder de la Lliga Nacional per a la Democràcia i, a través del missatge de la no violència, també va atreure moltes dones a participar del missatge, i amb aquests ideals podria haver duit el seu país a la democràcia. La no acceptació dels resultats per part dels militars va donar lloc a la seva detenció i va passar a viure, a partir d’aquell moment i fins a l’actualitat, en un penal militar o bé en "les cases d’hostes", que és com anomenen el militars birmans les cases de reclusió per defensar els seus interessos. En la seva lluita, també, ha pagat un dels preus més alts per una persona, la separació del seu marit i els seus fills. El premi Nobel va ser recollit per la seva família. Suu Kyi representa el combat de la dona que viu entre l’idealisme de veure la població lliure: "el poble de Birmània vol llibertat, però en primer lloc vol alliberar-se del terror"; i el pragmatisme, les condicions del país i de la zona asiàtica (molts països veïns es troben en situacions similars), preveuen una llarga transició democràtica, on els interessos interns i externs del mandataris són els que prevaleixen. Des del seu aïllament obligatòri ha anat enviant missatges gravats on denuncia la situació dels drets humans i és manté en la direcció de la Lliga Nacional per a la Democràcia, malgrat el règim militar hagi dit que mai governarà Nyanmar. Les Nacions Unides, Amnistia Internacional i moltes altres organitzacions continuen demanant la seva llibertat i la transició del règim militar de Birmània cap a la democràcia. La realitat, però, és que la població viu amb l’amenaça de la tortura, el maltractament i la repressió; les dones són victimes d’abusos sexuals, violacions i prostitució per part dels militars. Les conseqüències d’aquesta situació, mig milió de persones són portadores del virus VIH. 50.000 nines i dones són obligades a treballar com a prostitutes a Tailàndia… Suu Kyi diu:"el meu poble ha sofert més que jo, no tenc dret a queixar-me…". De moment, i com a resposta a aquesta situació ens queda la seva contribució no violenta per la llibertat. Veu de dona (*) Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 286 (juliol 2005) |
I tot això malgrat Aung San Suu Kyi hagués obtingut el premi Nobel de la Pau el 1991, i hagués aconseguit altres distincions: Premi Thorolf Rafto de defensa del drets humans, el premi Sakharov de llibertat de pensament i el premi Simó Bolivar. Les pressions exteriors per al seu alliberament no han pogut aconseguir el seu objectiu. Poc abans del premi Nobel, Suu Kyi havia guanyat les eleccions legislatives amb el suport del 80% del vots; però els militars no volgueren acceptar ni reconèixer els resultats; no donaren validesa a l’escrutini i segueixen governant a hores d’ara. 