Parlam de
Acadèmia. La Real Academia de la Lengua española no la va elegir acadèmica el 1972. Bibliotecària. Va treballar en diverses biblioteques i arxius, després que el 1922 entràs en el Cuerpo facultativo de archiveros, bibliotecarios y arqueologos; poc després de llicenciar-se. Tot i que com García Márquez ressenya: "Ella consideraba su verdadero oficio el de remendar calcetines". Cinquanta-un anys tenia quan començà la seva obra. CH. Va considerar les lletres dobles ch i ll com a simples, la Real Académia de la Lengua ho va fer el 1994. Diccionari d’ús de l’espanyol. Un diccionari amb definicions senzilles i concretes. El més popular en llengua castellana, perquè recupera les paraules d’ús quotidià. La seva pròpia autora diu sobre les paraules que definieix "sobre todo lo que encuentro en los periódicos, porque allí viene el idioma vivo, el que se está usando, las palabras que tienen que inventarse al momento". Edició. La primera edició va aparèixer el 1966 i el 1967, en dos volums. El 1995 es va editar en CD-rom, i el 1998 va veure la llum una segona edició actualitzada, corregida i augmentada; en la seva elaboració hi participaren unes quaranta persones.
Gredos. Editorial responsable de la darrera edició del diccionari. "Doña María pensaba en fichas" (Isabel Calonge, editora de Gredos). Història. Va estudiar a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Saragossa, on ingresà el 1918 i es llicencià en Història el 1921 amb premi extraordinari. Institución Libre de Enseñanza. Inicià els seus estudis en l’esmentada institució, i és aquí on també començà el seu interès per l’expressió lingüística i per la gramàtica. Els primers exàmens de batxillerat els va fer com a alumna lliure a l’ Instituto General y Técnico Cardenal Cisneros de Madrid (1910-1915). El 1915 va passar a l’Instituto General y Técnico de Zaragoza com a alumna oficial fins el 1918 que acabà el batxillerat.
Juntament amb el seu marit, Fernando Ramón, catedràtic de Física, varen patir les represàlies de la dictadura. Durant un temps el seu marit va ser suspès d’ocupació i sou, després va ser traslladat a la Universitat de Múrcia i més tard -1946- a la Universitat de Salamanca. María Moliner va perdre devuit llocs en l’escala del cos funcionari on pertanyia (els va recuperar el 1958). Des de 1946 i fins a la seva jubilació va dirigir la biblioteca de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Madrid. Lexicografia. La seva obra romp amb el model acadèmic, sovint antiquat i poc adaptat a les novetats de l’idioma. Llar. El menjador de casa seva a Madrid va ser el seu lloc de treball. L’acompanyaven una màquina d’escriure, dos faristols i un munt de fitxes de paper.
Nascuda el 30 de març de 1900 a Paniza (Saragossa). Objectius de la seva tasca durant la II República foren ensenyar Literatura i Gramàtica a la Institución Libre de Enseñanza, formant part del Consell director com a vocal. També va col·laborar en les Misiones pedagógicas de la República; i es va comprometre amb el projecte de les Biblioteques Populars, i com a directora de la biblioteca de la Universitat de València Partit polític. No va tenir carnet de cap partit polític, tot i que va ser una republicana militant. Queda l’assignatura de seguir la seva tasca, perquè la feina de crear un diccionari és interminable. El diccionari de Moliner és el reflex de les veus del carrer, dels canvis constants que sofreix una llengua. La seva obra, també, s’ha instal·lat en l’era digital tal com ho va fer trenta anys abans en la seva primera edició... cal seguir el camí de les paraules. Ruptura. És el que suposa el seu diccionari amb els cànons tradicionals perquè no dicta normes, i defineix els conceptes a partir del dia a dia i del veu a veu. Solitària. Va elaborar el diccionari sola, sense ajuda, un treball que pensava acabar en dos anys i que finalment en va durar quinze Trasllat a València en els anys trenta, l’etapa de major plenitud de María Moliner, es caracteritza per la seva participació en les iniciatives culturals de la II República ocupant llocs de responsabilitat; cal destacar el projecte del Pla de Biblioteques de l’Estat (1939). Unida en matrimoni amb Fernando Ramón Ferrando va tenir 4 fills. Camen Ramón Moliner diu de la seva mare: "Mi madre quería organizar el mundo a través de las palabras, de las familias, buscando siempre un punto de equilbrio". I Fernando, un dels seus fills comenta: "Para mí lo fundamental es esto. Primero que es una persona con una infancia y una juventud difícil. Segundo, que en un momento dado, como otras mujeres de la Republica, ve la luz. Y se vuelca, a todos los niveles". Vint-i-tres de gener de 1981, la seva mort. XX segle. Maria Moliner forma part del grup de dones pioneres universitàries i compromeses amb la seva època, vivint amb discrecció i amb els petits detalls de la vida quotidiana. Zaragoza. El lloc on va viure la seva joventut després que el seu pare, Enrique Moliner, metge, abandonàs la família el 1912 i embarcàs cap a l’Argentina; i la seva mare Matilde Ruiz, deixàs Madrid per instal·lar-se a Saragossa. Annex: "Pero amanece un nuevo siglo, el XX, con más luz que ninguno de los precedentes y en Paniza, como en tantos otros lugares de nuestro viejo mundo, sobreviene la mujer nueva (...) María Moliner no renuncia a su papel de esposa y de madre. Mantiene el tipo y ejerce en plenitud su destino femenino" (Asociación de Mujeres "María Moliner"). Veu de dona
|
Filologia. Malgrat no va estudiar filologia, el seu treball sempre va estar en relació amb la lingüística i la gramàtica.
Maria Moliner. Va emprendre un matí de 1952 una tasca infinita, el motiu de les paraules, la recerca de les lletres... La seva tasca es va acabar quinze anys més tard. Hi dedicava deu hores al dia, sempre compaginant-ho amb les tasques domèstiques de la casa.
