Mariana Pineda, 175 anys després

  Quan Federico García Lorca la va convertir en una llegenda dins el món del teatre Mariana, Rafaela, Gila, Judas Tadea, Francisca de Paula, Benita, Bernarda Cecília de Pineda Muñoz era ja una heroïna de la causa liberal des de feia, gairebé, un segle.

Amb una vida prou turbulenta en tots els sentits, morí ara fa 175 anys defensant una causa política. Filla natural de Mariano de Pineda i Ramírez, capità de vaixell retirat, de bona família i nascut a Guatemala, i de Maria Dolores Muñoz d’origen humil, nascuda a Lucena (Córdova). Mariana va néixer a Granada 1’1 de setembre de 1804. Els seus pares no arribaren a casar-se mai per les diferències socials. Quan Mariana només tenia quatre mesos, la seva mare deixà el pare que morí un any després. Aleshores, Mariana, amb poc més d’un any, va quedar sota la custòdia del seu oncle José Pineda, el qual li prengué tots els béns que el seu pare li havia deixat. Quan el seu oncle es va casar, Mariana fou entregada a D. José de Mesa i D. Úrsula de la Presa. A casa seva va rebre una bona educació i es va convertir en una jove d’empenta i liberal en tots els sentits.

Als 14 anys va conéixer Manuel de Peralta i es va casar amb ell un any després el 9 d’octubre de 1819, i el 31 de març de 1820 va tenir el seu primer fill, José María, poc després va néixer la seva filla Úrsula María. Dos anys després, Mariana va quedar vídua, tenia 18 anys. L’octubre de 1823 Fernando VII va ser proclamat rei, i es va restaurar l’absolutisme. En aquest temps, Mariana va començar la seva activitat en defensa de les idees liberals; i al mateix temps, a relacionar-se amb l’alta societat de Granada, especialment amb els Comtes de Teba, pares d’Eugènia de Montijo. Allà va conéixer el Marquès de Salamanca que s’enamora d’ella, i que seria, amb el temps, ministre d’Hisenda; però Mariana el rebutja i es juntà amb un militar liberal, Casimiro Brodett.

El 1827, Mariana ja fou procesada per conspiradora encara que va sortir sense càrrecs. El 1828 va ajudar a fugir de la presó el seu cosí Fernando Alvarez de Sotomayor, condemnat a mort, després de disfressar-lo de frare. Per falta de proves, Mariana no va poder ser procesada, però el cert és que a partir d’aquell moment el jutje Pedrosa comença la seva lluita personal per trobar proves per inculpar-la. Mariana va tenir una filla, Lluïsa, amb Manuel Peña y Aguayo que seria Ministre d’Hisenda en temps d’lsabel II, encara que el pare sols la va reconéixer en el seu testament. Vivint amb la seva mare adoptiva, Úrsula de la Presa, va seguir la seva carrera conspiradora contra el règim absolutista, ajudant els lliberals exiliats a Gibraltar.

A principis de 1831 se li va encarregar cosir una bandera de tafetà morat, amb el lema "libertad, igualdad y ley" i en el centre un triangle verd. Però ella no sabia brodar per això, va demanar ajuda a dues criades brodadores de l’Albaicín, una de les quals mantenia una relació amb un capellà, aquest ho va saber i la denuncià a la policia a mítjans de març. La prova del delicte havia sortit a la llum, el procés sols estava en els seus inicis. Farcit de qüestions sentimentals, segons conten algunes històries, amb en Pedrosa que feia anys la pretenia, Mariana va anar a parar al convent de Santa María Egipciaca, on va passar els darrers dos mesos de la seva vida. Pedrosa va prometre conservar el lloc de fiscal a Andrés Oller a canvi de condemnar a mort a Mariana. Les següents passes no trobaren entrebanc, i Fernando VII signà la pena d’execució al garrot.

Quan va conéíxer la sentència va dir: "el recuerdo de mi suplicio hará más por nuestra causa que todas las banderas del mundo". Fins el darrer moment intentaren que delatàs els liberals, però el silenci fou la seva resposta, no va voler trair els seus ideals. Morí el 26 de maig de 1831 amb les calces que es negà a llevar-se, perqué com va dir "...jamás consentiré ir al patíbulo con las medias caídas". I en una carta escrita al seu fill en el mateix lloc d’execució deia que moria: "en aras de la patria, de la libertad y de la santa causa de los derechos del pueblo". Tenia 27 anys.

Veu de dona

Publicat a Pòrtula, informatiu de Marratxí, núm 296 (juliol-agost 2006)