Oriana Fallaci
Si parlam de periodisme incisiu, contudent, intens, en primera línia, de crítica constant... parlam d’Oriana. La seva vida ha estat periodisme i el periodisme compromès ha marcat la seva existència. "El periodisme és un privilegi extraordinari i terrible". Oriana Fallaci, periodista, escriptora i defensora dels drets feministes, ha viscut i relatat al llarg de la seva vida alguns dels esdeveniments més importants –i sagnants- del segle XX, i ho ha fet contant-ho amb contundència, i a la vegada, amb les emocions i passions que aquests conflictes li han produït. "El periodista és un testimoni, no un protagonista" "No es pot viure sense passió. Tot el que faig, ho faig per passió i amb passió". Nascuda a Florència el 29 de juny de 1930, quan el món havia sofert la crisi del 29; cumpleix aquest mes 75 anys. Passà la seva infantesa i adolescència de la mà del seu pare lluitant per la resistència durant la Segona Guerra Mundial. "El periodista que no conta el que veu és un traïdor". Des de molt jove va començar a escriure reportatges i noticies al diari "il Mattino" i es va fer coneguda a "l’Europeo". "Jo no sóc una periodista política, sóc una periodista polititzada. No sóc de cap partit però soc antifeixista i socialista".
Al llarg de la seva vida, a més de nombrosos articles, cròniques, entrevistes, etc. ha reflectit les seves vivències en diversos llibres. "A un escriptor la guerra li serveix per entendre els éssers humans" · La guerra de Vietnam d’on nasqué "Res i així sigui". · L’enfrontament entre universitaris i policies a la plaça de les Tres Cultures de Mèxic, on va ser ferida i va passar tres mesos en cadira de rodes. Del seu testimoni n’extreim un paràgraf: "A la guerra hi ha refugis, trinxeres, forats, què sé jo, a on córrer i amagar-se, aquí no hi hagué res. Vaig veure morir molts joves. Vaig veure un nin que fou degollat a baionetades i a una dona embarassada li obriren el ventre. Vaig veure molts de ferits, molta sang, fins que em varen ferir a mi i vaig restar en un bassiot de la meva pròpia sang quaranta-cinc minuts. Un estudiant vora meu repetia: valor, Oriana, valor. El tiroteig durà més de cinc hores". · La guerra del Líban que li serví per escriure "Inshallah". · La revolta contra els militars a Grècia la inspirà per escriure "Un home", basada en el cas d’Alexandre Panagulis, que va atentar contra Papadopolus i morí assassinat el 1976. · El 1974 publicà "Entrevista amb la història", un recull d’entrevistes que va fer entre 1969 i 1972, a personatges polítics molt influents en aquells anys: Henry Kissinger, Golda Meir, Yaser Arafat, Indira Gandhi, Ali Bhutto, Haile Selassie… Les seves entrevistes són agressives, amb preguntes punyents i es caracteritzen per dur els personatges on ella vol, per posar-los contra les cordes. · El 1979 veu la llum "Carta a un nin que mai va néixer", una reflexió sobre la vida i la mort, i a la vegada una visió feminista de veure el món. · "Penelope" sorgeix després de viure la guerra a Bangladesh i és de temàtica homosexual. Després de desplaçar-se a la Guerra del Golf el 1991, i entrar a Kuwait amb les tropes nord-americanes, es retirà al seu cau de Manhattan a Nova York des d’on lluita contra la seva propia guerra, el càncer. Però els esdeveniments viscuts de ben a prop l’11 de setembre de 2003 la desperten del seu silenci literari i escriu "La ràbia i l’orgull", un relat antiislamista, una crítica ferotge on diu que el món occidental es rendeix al món musulmà. El seu darrer llibre és "La força de la raó". De la seva lluita feminista, de les seves experiències i pensaments,… de la seva vida recollim algunes frases: "Confio que siguis un home com sempre l’he somniat, dolç amb els dèbils, ferotge amb els prepotents, generós amb qui t’estima, despietat amb qui et comanda" "El benestar es nodreix de la misèria d’altres". "Eterns nins seguiu essent fins a la vellesa. Nins als quals cal donar el menjar a la boca, fer nets, servir, aconsellar, consolar i protegir de les vostres debilitats i de la vostra indolència i em desprecii a mi mateixa per no saber prescindir de vosaltres" "Li deis puta si ha fet l’amor amb vosaltres. La paraula prostitut, en canvi, no és al diccionari: usar-la és un error lingüístic" "El nostre món és un món fabricat pels homes i per als homes" "Mai dos desconeguts que compartiren el mateix cos foren recíprocament tan desconeguts ni estaren tan enfora l’un de l’altre" "Esser dona és fascinant, constitueix una aventura que requereix considerable valentia, un desafiament que mai no arriba a avorrir" Veu de dona |
Fallaci ha creat estil; ha relatat i explicat els principals conflictes i guerres que tengueren lloc a diversos indrets del món en els anys seixanta, setanta i vuitanta de manera àgil; exacta i documentada; i al llarg de la seva trajectòria ha tocat tots els gèneres periodístics, amb tot donant-li un caire d’enorme interès humà. "A la guerra l’enemic és un sol. A la pau són molts. Pot ser que sigui un dels nostres amics".