Tàndem… amb Maria Antich

… el plaer de ser dona, el plaer de viure…

"No som conscient, en principi, de com haurà quedat de llarg, però de moment és l’únic tàndem que ens ha requerit dues sessions, i estic parlant de vàries hores a cada una d’elles. Cercar, veure, llegir, comentar, comparar, debatre, concloure... El més curiós, però, és que no sé bé per quins profunds motius Maria tenia la idea que no seria capaç d’engirgolar dos parells de línies seguides. Aventur que té relació amb el seu esperit perfeccionista, i/o la seva formació de psicòloga i educadora. Sigui com sigui va ser tan entretingut i enriquidor com els demés realitzats fins ara, amb l’afegitó que a quasi cada apartat ens hi haguéssim pogut entretenir expressament tot el temps que al final ens dugué l’escrit sencer. Seria fantàstic poder fer-ho així però els horaris i les agendes sempre s’imposen damunt els veritables plaers, sovint tan discrets que es coneixen poc, es valoren relativament, i s’aprofiten encara menys... Quin món!"

DONA I FEINA
Maria vol començar comentant una notícia d’aquests dies. En concret, el DM diu que el 70% d’estudiants que cerquen feina són dones. Esmenten els serveis d’inserció professional de la UIB en el sentit que encara hom és conscient de la major dificultat de la dona en cercar un lloc de feina, encara que tenguin la mateixa preparació que l’home.
Això encara passa, el 2006, perquè els alts càrrecs estan en mans d’homes i a l’hora de triar encara hi ha la idea que es fien més dels homes; no acaben de fiar-se que una dona pugui desenvolupar les tasques, perquè hi ha una tradició i un mite cultural que encara té força. També hi ha la raó que, d’una manera més o menys soterrada, la contractació de dones ve condicionada per la possibilitat de baixes maternals.

... QUI HA DIT IGUALTAT?
En relació amb l’anterior notícia, fa 15 dies que sortia un article al "Magazine DM" on donaven a conèixer tota una sèrie de dades sobre el tema. L’article es titula ‘quien dijo igualdad...?” i entre d’altres coses diu, en relació al periodisme, que el nombre de redactors és pràcticament igual al de redactores, però que només hi ha 16 directores de diaris, i totes elles són d’àmbit provincial; això correspon al 13,3% del total. Vol dir que es fa feina d’igual manera, pero no passa el mateix a l’hora d’accedir a un càrrec. Una altra, dels 40 acadèmics de la RAE només 3 són dones. Això ens fa pensar tot d’una en el cas de María Moliner, que sortí al "Veu de dona" de fa dos mesos: Mai no l’acceptaren tot i la gran tasca lingüística que havia duit a terme.
El mateix passa a la R. Academia de Bellas Artes de San Fernando (2 dones per 65 homes) i a la R. A. de la Historia (2 dones per 31 homes). Per si no basta, el més significatiu d’aquestes tres institucions és que cap dona no fa part dels càrrecs directius.
Malgrat tot, Maria no creu que això sigui fruit d’un masclisme, sinó mes aviat del fet que la dona s’ha anat incorporant tard i a poc a poc; és un reflex de la mateixa societat.
Seguint amb el mateix tema, val a dir que en les acadèmies que fan referencia a jutges, lleis i política no hi ha NI UNA dona entre llurs components.
...Ni dins la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials, ni al Col·legi de Metges, el d’Economistes ni el de veterinaris tampoc no hi ha cap dona dins llurs òrgans directius.

LA GRAN EXCEPCIÓ
Del que tenim present, la gran excepció seria l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematografiques, que compta amb la presidència de Mercedes Sampietro i anteriorment en foren presidentes Marisa Paredes i Aitana Sanchez-Gijón. Pensam que possiblement sigui degut a que es tracta d’una acadèmia de recent creacio (1986). Pot ser també que sigui un món mes obert, tot i que tampoc no proliferen les directores, encara que les que hi ha són destacables. Citem Pilar Miró, Iciar Bollain o la darrerament exitosa Isabel Coixet.

            SEGUIM A LA CONTRA
Un altre exemple, negatiu. En 29 anys d’història –es creà l’any 1976- el premi Cervantes ha estat adjudicat únicament a dues dones, María Zambrano i Dulce María Loinaz.
I tornant a la notícia inicial, el "Magazine" esmenta el fet que al cens de 2001 hi ha més dones que homes amb estudis superiors –segurament la xifra avui està superada- però sols un 12% són catedràtiques d’universitat i només n’hi ha quatre que siguin rectores.
Malgrat tot, Maria considera que podem parlar d’una feminització del camp educatiu, i fins i tot ho amplia a la funció pública, perquè es tracta de camps que admeten la igualtat d’oportunitats i, en principi, no fan distinció sexista. D’una part és bo que la dona tengui aquest relatiu fàcil accés, però Maria tem que es pugui quedar massa encaixada dins el món de l’ensenyament en detriment d’altres àrees i possibilitats.

EL PLAER DE SER DONA
En relació al títol homònim de l’obra de Margarita Rivière, Maria considera que li ha resultat un plaer ser dona. El bo i el dolent és que un no pot triar el seu sexe físic. Li ha donat la possibilitat de veure el món des de la part dels perdedors, dels qui estan abaix, que són els que toquen mes de peus a terra i són els menys prepotents. Amb això veu la lluita del dia a dia; pot veure la duresa d’algunes situacions i les pot conviure i compartir amb la majoria dels mortals. Segurament totes les persones de què parlàvem abans, el món dels directius, segurament no poden gaudir tant de la vida quotidiana, del que som en realitat.
Les veritables revolucions han sorgit del món dels que un moment donat eren els perdedors, en part també dels idealistes. Maria creu que un ha de somniar pels seus ideals, per allò que creu i per allò que sent.
Rivière escriu “el plaer és lliure, el plaer, quan pot existir, existeix per al nostre gaudi” i Maria considera que cadascú té el seu propi plaer i pot sorgir de les més petites coses, per quotidianes que siguin. Es tracta d’una cosa pròpia i personal, que per a un pot provenir d’una banda i per un altre d’altres.
Una pregunta que es fa Rivière versa sobre el coneixement que tenen les dones del plaer i diu que el tòpic és que a vegades el plaer s’ha relacionat amb el que anomena ‘males dones’ i l’autora esmenta deu punts, en forma de principis, sobre el plaer entre els quals Maria destaca el que diu “ésser dona no ha estat, al llarg de la història, un gran plaer perquè les dones no hem descobert fins fa poc el poder de la imaginació per anar més enllà de la nostra condició de màquines de reproducció humana”. Totalment d’acord, per descomptat
Es tracta d’un llibre senzill, que parteix de les seves pròpies vivències; una reflexió que parteix d’ella mateixa.
“Pensar en positiu, proposar en positiu, imaginar en positiu –aquest és l’atractiu del plaer d’ésser dona- és avui un símptoma d’insurrecció”. Tot això, aquest positivisme, aquestes bones vibracions és el que Maria també considera el camí per aconseguir el plaer de viure.

I MÉS LLIBRES
Maria ha triat tota una sèrie de llibres perquè per diversos motius estan aprop seu. És el cas de"Violència de gènere", d’Esther Oliver i Rosa Valls, ja que pensa que en parlar de dones sempre cal parlar de la violència. Actualment per parlar del tema dona s’ha de fer alguna referència a la violència de gènere perquè a part de la desigualtat que existeix quant a la feina, encara és més fort haver de parlar del número de dones mortes cada any per qüestions bàsicament de gelosia, ja que l’educació masclista tradicional contempla que la dona és una possessió més que es té, reflectida en la primitiva frase ‘l’he morta perquè era meva’ encara avui dissortadament massa utilitzada.
Parla de "Cartografies del desig", a cura de Mercè Marçal, perquè és un dels primers llibres que la va fer pensar més sobre la condició femenina, li permeté conèixer unes dones que havien lluitat en un moment donat i la va conscienciar i ajudar a conèixer millor el món de la dona.
"El mirall i la màscara", recull de Lluïsa Cotoner sobre l’obra de Carme Riera, perquè es tracta d’un reconeixement a l’escriptora que més li agrada. Precisament "Te deix, amor, la mar com a penyora" va significar el plaer de la lectura i en altres moments el plaer per fer descobrir la lectura a algunes adolescents. I després d’aquest, han vengut tots els altres de Carme Riera que fan que Maria sigui totalment subjectiva a l’hora de parlar d’aquesta escriptora.

Finalment dos llibres en relació a Patti Smith, "Babel" com a obra pròpia, i la seva biografia redactada per Victor Bockris. Maria ho vol complementar amb la seva música i passam per uns moments de la tranquil·litat i assossec d’Enya a un altre tipus de creació sonora que, com tot, ha d’agradar. En aquest punt no hi ha ni mica d’acord.

PATTI SMITH
En relació a aquesta rockera, en el seu moment Maria la trobà una dona precursora d’aquest estil musical. A finals dels 70, quan va començar, era de les poques dones dins el món rocker. Després de la seva música va conèixer la seva literatura. Parlam d’una persona que en algun moment ha caigut al més baix, sobretot per la seva relació amb drogues, i que després de passar una mala epoca personal –el seu home morí d’un atac de cor, entre d’altres desastres- va tornar ressorgir de les pròpies cendres, com l’au fènix, i actualment torna a estar al peu del canó, segons Maria igual que fa trenta anys. Considera que la seva obra li produeix molta evasió, i assegura que la música de Patti li resulta antiestressant.

ENYA
Escoltam "Amarantine", el seu darrer disc, considerant que és molt semblant a la resta de la seva producció. És obvi que du el segell característic de les melodies i dels ritmes de la creadora irlandesa, però coincidim que ens dóna la impressió que gairebé tot el que sentim ja ho hem sentit de forma semblant en anteriors treballs.
De tota manera, com sempre, el resultat és agradable, distès i relaxant. El contingut del CD és

Na Maria l’ha triat perquè troba la Música d’Enya sensible, sensual i suau, un perfecte resum a base de tres S inicials. Per cert, si vos agrada el disseny, una visita a la plana web d’aquesta artista és del tot recomanable...  http://www.enya.com

LA PRIMERA PREGONERA
Ens estranyam d’un esdeveniment d’actualitat. Com és possible, ens demanam, que enguany Maria del Mar Bonet resulti esser la primera dona que ha fet el pregó de la Setmana del Llibre en Català, quan es tracta d’un esdeveniment que du 17 edicions? Maria, en concret, ho considera decepcionant tenint en compte la quantitat de dones que escriuen –i bé- en la nostra llengua. Caldria verificar si aquesta mancança té una relació directa amb el fet que actualment el Gremi de Llibreters, organitzador de la Fira, tengui al front una dona, Marian Colom. Obviament, això que ja està bé que passi, però que passa increïblement tard, diu molt poc a favor dels anteriors directius del Gremi.
 
BETTY FRIEDAN
Comentam la recent desaparició, dia 4 de febrer, d’aquesta reconeguda peonera del moviment feminista nordamericà. És de resaltar que l’any 1963 –fa 43 anys- va publicar "The feminine mystique" (“El mite de la feminitat”), obra que denuncia el sotmetiment de la dona a les tasques de la llar, encasellada en el paper d’esposa i mare. Aquest llibre encara continua essent objecte d’estudi al món universitari americà, tot i que veim que els seus postulats encara no estan superats del tot. De fet, la dona s’ha anat incorporant al món laboral però, en molts casos, sense deixar de fer les tasques de la casa sense l’ajut de la seva parella.
Betty Friedan tenia 85 anys.

UN FILM I UNA ACTRIU
No hi posa cap dubte... "Casablanca" i Ingrid Bergman. Per Maria és “la pel·lícula”, igual que per la literatura és Carme Riera i per Música és Patty Smith. Tot això sense pressuposar que cap d’elles sigui ni millor ni pitjor que altres, simplement que li agraden i no es cansaria de llegir-les, veure-les o escoltar-les.
Si ha de parlar de films més recents, ho faria de "Solas" i de "Princesas". Creu que el món femení hi queda molt ben reflectit. Em comenta que amb les dones que ha parlat sobre aquestes dues produccions sempre ha sortit que d’una o altra manera s’hi han sentit identificades amb algun aspecte, encara que sigui amb petits detalls o a base d’un simple fotograma.

ADMIRACIONS
Maria no cerca famoses, simplement sent admiració per totes aquelles dones que cada dia s’aixequen per continuar endavant. Tal vegada més a aquelles que són maltractades i tenen la suficient força i valentia per denunciar-ho.
A part, vol fer constar que admira les persones que té més aprop, tan amigues com amics... són les persones que coneix més, amb les quals hi passa bons moments, aquelles que li aporten alguna cosa, i amb qui passa els moments trists i també els que la fan sentir-se feliç. Inclús aquelles que la fan enfadar, però que també li saben treure tot el bo que pugui dur dintre.

UNA FRASE
No sap bé si Pilar Miró n’és l’autora, però en tot cas li va sentir dir a ella: “Segueix lluitant, perquè els lleons a l’arena es dobleguen sempre davall el mateix fuet”. Maria troba que sempre arriba el moment adequat, en tot cas cal tenir paciència i seguir lluitant.

I PARLANT DE FRASES... MÉS CLASSIFICACIÓ
Treim les citacions a partir d’un llibre que, precisament el mes de gener, ha fet deu anys que un amic seu li regalà, tot especificant-li que es tracta d’una obra que s’ha de llegir en clau d’humor, ja que d’altra manera resultaria indignant a cada passa. Es diu "Contra ellas" i és d’Agnès Michaux, publicat per Edhasa. La frase que llegim a la mateixa portada ja ens pot donar noció del contingut. Es de Sacha Guitry i diu “Si la dona fos bona, Déu en tendria una”, que qualificam com a misògina.

B) MISÒGINES
“Sovint tenc ganes de demanar a les dones per quina cosa substitueixen la intel·ligència”
            ALAIN

“Com individu, la dona és un ésser feble  i defectuós”
Tomàs d’AQUINO (Summa Theologica XCII,1)

“L’home és un cervell, la dona una matriu”
            Jules MICHELET

“Les dones m’importen tan poc que difícilment puc distingir unes de les altres, com els negres, com les ovelles d’una guarda” (*)
Michel TOURNIER

C) MASCLISTES
“La dona paga els seus coneixements intel·lectuals amb la pèrdua de la feminitat [...] la dona intel·ligent és masculina. Fins i tot a mi mateixa, després de llicenciar-me en Filosofia, m’ha sortit pèl per les cames i he perdut el pudor”
Helena DEUTSCH (deixeble de Freud, 1944)

[Les veritables dones] son les col·laboradores ideals dels homes i troben en aquest paper llur major felicitat. [...] Ja que la passivitat és el major atribut de la feminitat”
Helena DEUTSCH

“Home, tu ets el senyor, la dona la teva esclava, Déu ho ha volgut així... Les vostres dones són les vostres sirventes, i vosaltres, els seus amos”
Agustí d’HIPONA (sermó 322)

“Un ministeri de la condició femenina? I per què no un vicesecretariat de fer punt?”
Charles de GAULLE

“Ja que la dona reivindica els seus drets concedim-n’hi només un: el de complaure’ns”
Guy de MAUPASSANT

“La dona és com un cigar, cal encendre-la sovint”
            Arthur RUBINSTEIN

E) Fruit de mentalitat d’època
“Les dones lliures no són dones”
COLETTE

“Una dona sense bellesa no coneix més que mitja vida”
Madame de SÉVIGNÉ

G) DONA VERSUS DONA
“L’atracció pel buit és el que explica la seducció que exerceixen les dones”
Natalie CLIFFORD BARNEY

“La majoria de les dones passen sense transició de la hipocresia al cinisme. Molt poques s’aturen a la sinceritat”
Daniel STERN (Marie de Flavigny)

(*) És obvi que aquesta frase, endemés, és de caire xenòfob, extrem que també criticam

RÀNQUING NEGATIU
Gonzalo Gironés, capellà jubilat, que fa pocs dies en un article publicat al full parroquial “Aleluya” de la diòcesi valenciana, atribueix la causa de molts maltractaments a la mateixa dona per llurs provocacions. L’arquebisbe Agustín García-Gasco va demanar disculpes a través d’un escrit intitulat “Perdó per la insensibilitat envers les dones que sofreixen” a través del qual va qualificar l’escrit de Gironés com “paraules injustes, lamentables i errònies”. No ens consta, però, que Gironès s’hagi disculpat.

Joaquín Rabasco que va incloure dins la web dels seu partit, denominat Agrupación Social Independiente, un “joc” on es poden practicar vint maneres de matar una dona. Com és natural, el cas està en mans de la Fiscalia.

“L’home és un cervell, la dona una matriu”
            Jules MICHELET

ALGUNES WEB IL·LUSTRATIVES

• Per trobar més informació sobre el Dia Internacional de la Dona

www.un.org/spanish/event/women

• Sobre el tema dels drets de la dona

www.globalfundforwomen

• Sobre les campanyes de conscienciació referents a: embarassos, violència domèstica, etc

www.facetoface.org
www.ilo.org/public/spanish/gender

biel@portula.net