Maria Deià
Na Maria va néixer a Consell, l’any 1960. Com a mínim és filla, germana, esposa i mare; pel que fa a mi, companya d’estudis, Amiga i col·laboradora. Mestressa d’escola, escriptora, estudiosa, recercadora, vitalista ... i encara més coses. Viu al Pont d’Inca, on és casada, i té dos fills i una filla.
Aquesta plana es una simple mostra, algunes pinzellades del que parlàrem, cercàrem, cavil·làrem i alenàrem durant l’horabaixa del 12 d’octubre passat. Si vos interessa, podeu trobar l’integral a www.portula.net
Maria va llegir fa poc en un article de caire feminista que en una dona, un moment determinat, pot ser filla, germana, mare, esposa, amant i amiga... i sovint ho simultaneja. I a vegades, hi afegeix el rol d’infermera. I tot això no és fàcil però sobretot és difícil que se li reconegui, més aviat se li suposa que li toca cumplir amb tots aquests rols.
UN POEMA DE MARIA MERCÈ MARÇAL
Fa molts d’anys que acompanya na Maria, s’hi sent plenament identificada. Troba fàcil dur-lo per senyera i més quan el dia es gira i les coses vénen emboirades. Diu...
"A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel."
I sobre aquests mots Maria explica... «Quan et fas conscient del significat del que en un principi només són paraules, quan integres a la teva vida el que significa ser dona, el que signifiquen les teves arrels, realment entens que la vida t’ha donat un tresor, que també implica una responsabilitat. En el món , en aquest que m’ha tocat viure m’ajuden, pensaments com aquest, a tirar endavant algun que altre dia… és difícil d’explicar… lògic… parlam de sentiments… d’elements molt interiors, no sempre transmissibles ni potser entenibles a través de paraules».
UN LLIBRE COMPARTIT
Parlam d’"Hypatia", considerada la primera -la millor?- matemàtica de la història, sense tenir el llibre davant -petita errada organitzativa-. Maria reflexiona com l’amor, la il·lusió, la vida, que l’autor de la novel·la diposita en el pare vers la seva filla fins i tot abans de nèixer, ja la fa ferma candidata a ser una persona plena, amb tot el potencial necessari per poder desenvolupar-se amb magnitud. I no creu que sigui casual que l’autor s’entretengués en descriure aquest principi.
""El que veim i anam parlant em duu a plantejar-li per què pensa que la dona sempre ha quedat en un segon terme, com a inferior""
«Perquè la dona és la transmissora, però el que ha de transmetre són els valors del pare, de la família (com a llinatge), de la societat. Quan a la dona li prohibeixen el dret a una educació igual, és perquè ella no ha de saber, no pot tenir idees pròpies, calia assegurar-se que no tendria gaires possibilitats de tenir-ne, si les té hi ha el perill que les transmeti a la seva descendència. La dona fins fa dos dies era educada per ser una perfecta esclava, però esclava. Ens basta revisar “el manual de economía doméstica” editat l’any 1958 per a alumnes de batxiller. Són molts anys i segles que la conducta s’ha trasmés generació rere generació. La dona, fins fa dos dies podia rebre una pallissa i amagar-la perquè hi havia aquesta qüestió educacional que no es podia saber, que la roba bruta es renta dins de casa i que sempre trobarien alguna excusa a la pallissa».
""i ho il·lustra amb una visió cinematogràfica..."
«El coreà Kim Ki-Duk a la seva pel·lícula "Hierro 3", converteix en protagonista a una dona maltractada i ens deixa veure quan l’eterna qüestió de somni o realitat es submergeix en una història d’amor, ens mostra la innocència vers el domini, la fragilitat de la dignitat humana, i l’esperança vencent la desolació. Fins quan durarà la violència? Que ha de passar perquè això s’aturi?»
""Veim que les dones han estat ignorades, menyspreades, devaluades, silenciades… ""
«Però amb tot això la dona ha demostrat la seva fortalesa i el seu coratge. La prova és que la dona existeix avui. El dia que vaig descobrir que la “inventora” de l’agricultura fou la dona, va ser un dia feliç. I és que no podia ser d’una altra manera, qui si no la dona es podia dedicar a veure el cicle de la natura, veure que allà on havia caigut una llavor hi creixia una planta. Per molt que molts diran que la dona tenia temps».
""Sembla clar que, en una sèrie d’aspectes, per aquesta força, la dona pot resultar superior...""
«Jo crec en la superioritat de la dona, no com a ésser superior, sinó com a persona. Hi crec des del moment que la dona, en genral, es capaç de manifestar tota la seva part sentimental i espiritual sense por ni temor a ser catalogada de multitud de coses, per més que la cataloguin. Això ha fet d’ella un ésser més complet».
DE SENTIMENT, UN GEST
«Un gest: Una abraçada. Te un farcell de propietats... Desemboira la tristesa, fa companyia, , transmet estimació, és sedant, un gran antidepressiu...tot i que aplaudesc el fet que cada dia són més “els “ i “les” que no els molesta manifestar-se amb una abraçada, encara és un gest majoritàriament femení».
UN DIÀLEG DE PEL·LÍCULA
Li encanta el diàleg que a "Pretty woman" ell li diu a ella “Perdona, però no estic acostumat que em sorprenguin”… i ella li contesta “doncs estàs d’enhorabona perquè a mi cada dia em deixen de pedra”. Real com la vida mateixa, considera.
DONES ADMIRADES
Parlant d’admiració, diu na Maria que considera que admirar passa per conèixer, en el sentit ample. Conèixer el que és capaç de fer algú, els àmbits on pot arribar, fer coses i fer-les bé, tenir una veu que no amaga... En aquest sentit li desperta admiració qualsevol dona i qualsevol home capaç de tirar endavant amb noblesa, honestedat, coratge i coherència. En concret, na Cristina Ferrer, regidora de l’ajuntament de Ciutat n’és un bon exemple, no només l’estima, també l’admira. Li agradaria molt ser així de completa com la veu a ella. Afegeix que creu que una persona, independentment del sexe és important a més del que ha fet, del llegat que ha pogut deixar, perquè les generacions que l’han seguida han recollit aquests llegat i l’han fet trascendir.
D’altra part comentam que Marie Curie, si no hagués tengut el seu home, tampoc no hagués estat qui va ser, però la seva constància, la vida de renúncies que va dur, li resulta admirable, i encara més pel fet que Maria es considera dona ‘de lletres’.
...I UNA DE FICCIÓ
Na Morgana és el seu personatge. I el considera un personatge maltractat, perquè l’han volguda fer només dolenta, quan realment és producte del seu naixement. Què seria de Merlí, sense la seva germana fosca? No existiria. Un moment determinat li degueren posar a ella la part fosca per defensar els ‘nobles valors’ de l’home. Maria troba que Morgana es rebel·la a la situació que li va tocar i, per això, li resulta un personatge admirat. En això hi vol veure una de tantes precursores del feminisme del segle XX, sense la força que ha assolit durant els darrers 100 anys.
""... i, encara, una en negatiu...""
«Una dona en negatiu? I tant que n’hi ha, ja voldria jo que no fos així. Però, si és possible parlar malament d’una dona pel fet de ser dona, jo no parlaré malament de cap dona pel mateix motiu, pel fet de ser dona».
MÚSICA I LLETRA
Parlam de cançons... Tenim posat el CD "Com un ventall", de Miquela Lladó - també Amiga i, curiosament, companya nostra d’estudis- que conté els seus darrers treballs enregistrats... Si em tocàs sa loteria, quantes coses compraria, diu Miquela, com un saler de sol...
"i un barral de companyia
i una barra d’alegria
i una capsa de besades
i una bossa d’abraçades
i una peça de dolçor”
... Na Miqueleta també vendrà al Tàndem, no ho dubteu... I amb ella i sense seguirem escoltant la seva Música i les seves lletres i seguirem parlant d’aquest ventall de bellesa i sentiment
Na Maria, endemés em parla de "Contigo", de Sabina. Per a ella resulta tan cert com ens canvia la cara un dia de pluja, la lletra d’aquesta cançó defuig de grandiloqüències superficials i mostra l’essència més veritable del fet d’estimar. I és que ella creu que sense estimar no hi ha vida i… cita Albert Camus que deixà escrit
"Si existeix un pecat en aquesta
vida no és tant desesperar, com esperar
una altre vida evadint-se de la
Implecable grandesa d’aquesta".
Per a Maria serien dues mostres d’home en positiu.
CERCAM DEFINICIONS
""Sexisme"": Conjunt d’actituds que es caracteritza pel menyspreu o desvaloració del que són o fan les dones ("Diccionari manual de la llengua catalana". Institut d’Estudis Catalans, 2000)
Actitud discriminatòria de les persones d’un sexe envers les d’un altre ("Diccionario Anaya de la lengua",1996)
""Masclisme"": Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona (IEC)
Actitud de prepotència de l’home envers la dona i predisposició a considerar l’home superior a la dona (Anaya)
""Misogínia"": Aversió a les dones (IEC)
Odi i aversió a les dones (Anaya)
Determinam que les frases que han anat sorgint al “Calideascopi” són més masclistes i misògines que no sexistes. Un comentari sexista faria referència en negatiu al sexe de la persona.
CITACIONS SOBRE LA DONA. INICI DE CLASSIFICACIÓ (*)
A) Misògina i masclista - ofensiva
“Hi ha un principi bo, que ha creat l’ordre, la llum i l’home, i un principi dolent, que ha creat el caos, les tenebres i la dona”
PITÁGORES (580-500 a.C.) Filòsof grec
“La femella és femella en virtud de certa mancança de qualitats”
ARISTÒTIL (384-322 a.C) Filòsof grec
B) Misògina - ofensiva
“La dona és, reconeguem-ho, un animal inepte i estúpid encara que agradable i graciós”
ERASMe DE ROTTERDAM (1466-1536) Filòsof i teòleg holandès
C) Masclista
“El pare ha de ser més estimat que la mare, perquè ell és el principi actiu de la procreació, mentre que la mare és tan sols el principi passiu”
TOMÀS d’AQUINO (1225-1274) Teòleg i filòsof italià
“Hi ha tres cosas que mai no he pogut comprendre: el flux i reflux de les marees, el mecanisme social i la lògica femenina” (**)
JEAN COCTEAU (1889-1963) Escriptor francès
(*) Discutible, com tot, tant a nivell de categories com de contingut. Es evident que hi ha frases ambígües i discutibles. Si voleu participar en l’elaboració d’aquesta classificació tan suggeriments com noves aportacions seran ben rebudes.
(**) Creim que aquesta frase pertany a una subcategoria que es tira terra damunt, tenint en compte que no és capaç d’entendre el flux i reflux de les marees i el que ell anomena mecanisme social.
biel@portula.net |