Tàndem amb… Marina Sanxo

Desset anys, segon de batxiller, encarada cap a periodisme. Va participar a la ‘Ruta Quetzal’, viatjant durant 45 dies per terres de Mèxic i Espanya. Un viatge a Tunis la va marcar pel xoc de cultures. Del que està més satisfeta és de llegir i viatjar, perquè considera que és la forma d’aprendre més. És una gran lectora; en paraules seves “es menja els llibres”, especialment de novel·la històrica, el gènere que més li interessa. Està interessada en el món femení perquè no suporta el masclisme, ni en pintura. I considera que la dona està totalment capacitada per fer el mateix que l’home, o millor.

DIA INTERNACIONAL DE LA DONA
Troba que els governs i la mateixa societat comencen a acceptar de veritat que la dona té un paper igualitari. A les bandes on hi ha més ciutats i més gent reunida, la dona està més igualada amb l’home que no a les zones rurals, on està més delimitat l’espai de cada sexe; als pobles, en general, les dones no surten de la cuina.
En aquest aspecte es recorda de l’acudit, masclista, que conta que l’excursió més important i llarga que fa la dona és la que va de la cuina al menjador.
Es sorprèn de veure tantes dones ocupant tants carrecs importants i de responsabilitat i que, endemés, ho fan bé. Tot i així als camps de futbol no hi ha cap jugadora i estarem molt a poder veure jugant una dona entre n’Etoo i aquesta gent d’èlit. Arribarà quan la societat tengui clar que la dona ha deixat de ser una eina de l’home, una subordinada.
Paradoxalment això va canviar quan la dona va haver d’assumir papers secularment masculins perquè els homes eren a la guerra i elles es varen haver de posar al capdavant de totes les feines i de la societat.
Marina creu que l’educació per a la igualtat hauria de començar ja des de petits, sense discriminar jocs ni que aquests tenguessin l’atribució a un sexe determinat.

ALGUNS TESTIMONIS PERSONALS
Quan era petita, amb el nervi que duia damunt, i l’hiperactiva que era, li agradava més jugar a futbol i pegar coces corrent que jugant a un racó amb una pepa. Diu que per això no l’han acceptada en molts moments i fins i tot la qualificaven com a poc femenina. Marina pensa que, fins i tot jugant a futbol, podia resultar més femenina que qualsevol de les que únicament jugaven amb pepes.
Encara es lamenta d’un professor concret que encara avui té fama de masclista, fet que fa enfadar les nines i, malauradament, compta amb l’aplaudiment dels al·lots.
També es queixa que el paper de la dona sol ser agafat com una provocació, sobre tot pel que fa a temes de vestit. Recorda els casos de les minifaldes o el més proper de la polèmica del tanga. Admet que les dones sempres són presumides, però això no vol dir que vulguin explicitament una provocació. Si es pinten, maquillen i posen guapes és per anar amb les amigues i riure i divertir-se, no és perquè l’envesteixin pel carrer i li diguin qualsevol cosa. Si fa fred, troba incorrecte que vagin amb falda curta, perquè no és adient, i fins i tot es queixa de les al·lotes que per anar a la moda hom les veu mortes de fred.
Està satisfeta d’haver assistit l’any passat a una visita a la policia local de Palma per parlar del tema de la violència masclista, els mostraren els locals, la presó i parlaren amb el psicòleg que cuida el tema.

... DE LLIBRES
Ara a classe llegeixen La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, i Marina considera que és una novel·la de denúncia. Tot està relacionat amb la pèrdua d’identitat de la protagonista, Natàlia – Colometa, que està totalment subordinada a Quimet, el seu marit. Fins que ell no es mor ella no pren realment consciència de la seva persona i s’arriba a trobar amb ella mateixa, d’alguna manera és un renaixement personal.
Com tots els llibres, ensenya alguna cosa, sempre has de saber qui ets, per molt que estimis a l’altra persona, però res de subordinar-se. Marina no fa comptes fer-ho mai, es considera rebel. Considera que de cada vegada més s’accepta el repartiment de feines de la casa, com és el cas que veus molts homes que van a comprar a la botiga o al super.
També té entre mans la història d’El rey transparente, de Rosa Montero, a la qual va veure al Club DM. Li agradà molt com xerrava. Troba que pensa molt, és crítica i aporta moltes coses. La conferència d’hora i mitja li passà molt ràpida perquè era amena i precisament era per presentar aquesta novel·la.
Montero es destaca molt per ser molt crítica amb el govern perquè considera que els polítics desperdicien la importància que tengué la transició. La novel·la conta una història que no té res a veure amb la política de la transició, però en el fons tot hi duu. Una dona medieval es troba sola i indefensa devora un camp de batalla. Lleva l’armadura d’un cavaller i se la posa. A poc a poc es va realitzant, aprèn a llegir i a escriure i això, juntament amb les aportacions culturals que rep a través d’aquestes eines, és la clau de la seva salvació.
La dedicatòria que Rosa li feu al llibre diu “Para Marina, que como yo, ama el periodismo”.

Li sembla molt bé els cops de sort que ha tengut J.K.Rowling a través de #Harry Potter#. Ha passat de ser una desconeguda a forrar-se, però sobretot ha aconseguit que milions de nins apaguin la televisió i llegeixin un llibre.
Marina s’hi enganxà als dotze anys i encara li agrada als desset, no es perd cap de les noves entregues que surten. Fa uns dies precisamente acabà el darrer. Els troba espectaculars.

UNA PEL·LÍCULA
Amélie, no es cansaria de mirar-la. Les paraules, juntament amb música i imatges creen un ambient especial. D’alguna manera s’identifica amb la protagonista. Explica el cas del cec, creuar-lo pel mig del carrer mentre li explica l’entorn. Marina també ho ha fet. També li agrada el director, que troba que condueix molt bé els seus films, creant ambient i fent que t’interessi fins al final.

UNA DIRECTORA
Isabel Coixet, amb pelis de no massa pressupost ni espectaculars, simplement amb les paraules es guanya l’apreci del públic i de la crítica. Les dones directores, si tenen alguna cosa per dir... que agafin la càmera i comencin a contar.
Com a actriu, destaca Julia Roberts pq troba que encaixa molt bé en els seus personatges.

MÚSICA
Enya li agrada molt perquè l’entèn i li han posat des de petita. Parlam de Música celta, tranquil·la. Parlam de temes naturals, aigua, pluja, cel.

Esmenta “Malo” de Bebe, com a lletra reivindicativa precisament d’un maltractament... malo, malo eres... són petites coses que ajuden a conscienciar a la gent... Ho cantes i ho penses... De tantes vegades que s’arriba a posar la gent s’adona de què va la lletra.

CAPS DE GOVERN
És un aspecte que anima molt a Marina. Són dones que representen un paper important. Com Maria Teresa Fernandez de la Vega, vicepresidenta del govern espanyol. Angela Merkel, una alemanya amb tendència conservadora, pinta bé. A Sudàfrica i també a Filipines, malgrat els atemptats que li han fet. Així i tot comentam una carta d’aquests dies als diaris que parla que, amb tot, només hi ha 10 dones grans mandatàries al món.

MÓN RELIGIÓS
Aquest sí que és masclista. Marina pensa que mai no hi haurà una ‘Mama’ així com hi ha un ‘Papa’. Molts cardenals, però tot homes. Per no parlar de musulmans i jueus, on la dona pràcticament ni existeix. I el més trist, el tema de les lapidacions, no treu cap enlloc per molta tradició que suposin a determinats països, igual que les ablacions del clítoris... Han de passar anys perquè això es solventi. Comentam aquest darrer cas, recent, d’una al·lota a Mallorca, musulmana, a la qual el seu pare i el seu germà la duen a la clínica per assegurar-se que no ha perdut la virginitat.
Són idees conservadores i masclistes perquè els han menjat molt la closca. El fet que aquesta nina estigués amb un home negre ja és un pas... el pare, diferent, es d’una altra generació, mes tancada, tot i així el cas del germà es preocupant perquè teoricament està al mateix nivell de possibilitats que ella, perquè han nascut a Occident... però la figura paterna és decisiva.

EDUCACIÓ DIFERENCIADA
Comentam el cas de la propera implantació de dos centres de l’Opus al Parc Bit. Consideram que en aques moment resulta vergonyós, i que gràcies a accions com aquesta la societat travela i cau. Tot el que hem avançat, tants d’anys d’educació per voler fer conèixer que l’únic diferent és el cos, suposa un retrocés. Sempre hi haurà gent que pensarà de forma diferent i anirà a la seva, en contra de la majoria que pot pensar que l’educació d’ambdós sexes és la correcta.

DOS TEMES SEXISTES
El món de la conducció i el de la gran cuina. Quan hi ha algun problema entre cotxes, el primer comentari que es fa es que es deu tractar d’una dona, malgrat realment no ho sigui.
Quant al món professional, Marina troba curiós que essent la dona, en general, la que cuida més les cuines familiars, llavors resulta que els grans cuiners i els ‘xefs’ de més anomenada són homes. No li troba explicació.

UN POEMA
“Si tanco els ulls te’m fas present i esclaten els colors”

D’Estimada Marta, de Miquel Martí i Pol
Marina no és molt de la poesia, com sol ser habitual en la gent que devora novel·la.
Però aquestes paraules li agraden perquè s’hi pot identificar, les considera com un somni eròtic.

DONES ADMIRADES
Marina destaca la periodista Àngels Barceló, perquè la troba molt competent, li agrada com conta les notícies, fins al punt que, de gran, li agradaria ser com ella... i tenir a més a més la crítica de Rosa Montero, el seu esperit combatiu.

... FRASES

b – misògines
“No hi ha cap dona genial. Les dones són un sexe decoratiu. Mai no tenen res a dir, però ho diuen deliciosament”
Oscar WILDE

c- masclistes
“A la vida, com en el passeig, la dona ha de recolzar-se en un home un poc més alt que ella”
Alfons KARR

“Fragilitat tens nom de dona”
William SHAKESPEARE

“La dona és un bell defecte de la natura”
MILTON

“La primera tasca del marit, per regla general, és educar la seva companyia”
Sever CATALINA

d- fruit de mentalitat d’època
“La dona bella és un perill. La dona lletja és un perill i una desgràcia”
Santiago RUSSINYOL

“Una mujer bella es un espejo brillantísimo que se empaña al menor soplo”
Miguel de CERVANTES

I – positives
“Encara que la teva dona hagi comès cent faltes no la colpegis ni amb una flor”
Proverbi indi

“Tria una dona de la qual puguis dir: L’hagués poguda cercar més bella, però no millor”
PITAGORES

biel@portula.net