Jorge Luis BORGES
(Buenos Aires, 23 d'agost de 1899 - Ginebra, 14 de juny de 1986)
Escriptor argentí

Els seus poemes i contes, considerats desafiants i avantguardistes, el
consagreren com una de les figures prominents de la literatura universal.
Creà un món fantàstic, metafísic i totalment subjectiu.

Durant la I Guerra Mundial va viure una temporada a Europa.
A partir de 1930, per malaltia hereditària, començà a perdre la vista fins
esdevenir cec del tot.
"Ficciones" (1944) suposa una fita del relat curt i és considerat un exemple
perfecte de l'obra borgiana.
Malgrat tot treballà a la Biblioteca Nacional d'Argentina, de la qual
n'arribà a ser el director (1955-1973)
Amb Adolfo Bioy Casares publicà l' "Antologia de la literatura fantàstica"
(1940)
A partir de 1955 fou professor de literatura anglesa a la Universitat de
Buenos Aires. Aquest mateix any fou nomenat acadèmic del seu país.
El 1956 rep el Premio Nacional de Literatura
El 1961 compartí el premi Formentor amb Samuel Beckett.
El 1978 rep el premi Cervantes.
Tot i que resultàs nominat en diverses ocasions per al Nobel de Literatura,
mai no el va rebre, fet que resultà motiu de controvèrsies. El mateix Borges
digué que va estar a punt de passar a la història com l'escriptor al qual
mai no donaren el Nobel.

Algunes obres

POESIA
Luna de enfrente (1925)
Poemas (1923-1943)
El hacedor (1960)
Para las seis cuerdas (1967)
El otro, el mismo (1969)
Elogio de la sombra (1969)
La rosa profunda (1975)
Obra poética (1923-1976)
Historia de la noche (1976)

ASSAIGS
Inquisiciones (1925)
El tamaño de mi esperanza (1926)
Historia de la eternidad (1936)
Otras inquisiciones (1952)
Libro de sueños (1976)
Historia universal de la infamia (1935)
El libro de los seres imaginarios (1968)
Atlas (1985)

CONTES
Ficciones (1944)
El Aleph (1949)
La muerte y la brújula (1951)
El libro de arena (1975)
===================

El cómplice

" Me crucifican y yo debo ser la cruz y los clavos.
Me tienden la copa y yo debo ser la cicuta.
Me engañan y yo debo ser la mentira.
Me incendian y yo debo ser el infierno.
Debo alabar y agradecer cada instante del tiempo.
Mi alimento es todas las cosas.
El peso preciso del universo, la humillación, el júbilo.
Debo justificar lo que me hiere.
Soy el poeta. "

J.L.B.