Concha ESPINA
(Santander 1877 o 1879- Madrid 1955)

Escriptora espanyola

Als 13 anys comença a escriure versos que publica el 1888 sota l'anagrama Ana Coe Snichp.

Al llarg de les seves col·laboracions a diverses publicacions arribarà a utilitzar cinc pseudònims.

Als 18 anys es casà i anà a viure a Valparaiso (Xile), d'on retorna l'any 1898

Fou proposada per al Nobel.

L'any 1940 quedà completament cega.

El 1941 intentaren per segona vegada sense èxit el seu ingrès a la Real Academia Española de la Lengua
Entre moltes altres obres té l'assaig 'Mujeres del Quijote' (1903), els llibre de poemes ' Mis flores' (1904) i 'Entre la noche y el mar' (1933),  i les novel·les 'La niña de Luzmela' (1909), 'La esfinge maragata' (1914), 'Esclavitud y libertad, diario de una prisionera' (1938), 'Princesas del martirio' (1939) i Un valle en el mar (1949), moltes d'elles premiades.

"Ninguna gracia de la ribera
donde se miente lo que se jura;
es más benigna la mar señera;
es más piadosa la noche oscura..."
C.E.

"Y las criaturas de mi paisaje,
bestias menores, nunca son malas;
con la inocencia de lo salvaje
de los querubes tienen las alas".
C.E.
http://www.astrolabio.net/opine/articulos/voz_cordialidad_humana.htm