Pau CASALS
Pau Casals i Defilló
Violoncel·lista i compositor català
(El Vendrell 1876 - San Juan, Puerto Rico 1973)

També es dedicà a la direcció orquestral.

Fou un gran difusor de la Música de J.S. Bach.

Abans de decidir-se a oferir en públic les 'Suites per a violoncel sol' del mestre de Leipzig, es dedicà una sèrie d'anys a estudiar-les en profunditat, degut al respecte que li mereixia tant l'autor com l'excepcional obra.

L'èxit de la seva carrera internacional començà a París (1899) amb un concert amb l'Orquestra Lamoureux.

El 1901 féu la seva primera gira pels EUA i el 1905 el seu primer viatge a Rússia. Des de llavors el seu nom es mantingué ininterrompudament al primer pla de l'ambient musical mundial.

L'exponent més alt de la seva dedicació a la Música de cambra fou el trio constituït amb Jacques Thibaut i Alfred Cortot, que perdurà durant 25 anys.

La seva vida experimentà un canvi important arran de la guerra civil de 1936-39 i de la Segona Guerra Mundial (1939-45): fins en aquell moment només havia actuat públicament com a músic, però des d'aleshores esdevingué un paladí infatigable de la pau, de la llibertat i de les minories oprimides.

A partir del 1939, des del seu exili voluntari a Prada (Conflent), ajudà els espanyols refugiats en camps de concentració i silencià el seu violoncel en protesta pels governs de suport al règim feixista de Franco. Aquest silenci, altament significatiu i representatiu, només fou trencat (a part excepcionals actuacions individuals) amb els festivals de Prada iniciats amb motiu del segon centenari de la mort de J.S.Bach (1950-66) i, des del 1960, amb la difusió per tot el món, com a missatge de pau, de l'oratori El Pessebre, amb text de Joan Alavedra.

El 1955 anà amb la seva esposa Marta Montáñez a Puerto Rico, on s'instal·là i fundà el 1957 el Festival Casals a San Juan de Puerto Rico.

El 1958 féu el seu primer concert a la seu de l'ONU.

El 1961 viatjà a Israel i al Japó, i el 13 de novembre d'aquell mateix any actuà a la Casa Blanca, invitat pel president Kennedy.

El 1963 dirigí El Pessebre a l'ONU en la celebració del XVè aniversari de la Declaració dels Drets de l'Home. Fou nomenat doctor honoris causa de la universitat de Nova York.

El 1955 Josep M.Corredor publicà Converses amb Pau Casals, autobiografia
dialogada.

El 24 d'octubre de 1971 fou estrenat el seu himne a la pau de l'ONU (Himne a les Nacions Unides), amb text de W.H.Auden, i se li lliurà la Medalla de la Pau.
El 1972 es constituí la Fundació Pau Casals.

L'any 1979 les seves despulles foren traslladades a Catalunya i enterrades
al Vendrell.

(Més informació a http://membres.lycos.fr/catalunya/casals.htm)