Mercè RODOREDA i GURGUI
(Barcelona 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983)
escriptora catalana

Considerada la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra.

És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, "La Plaça del Diamant" (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.
Va començar a escriure contes per a revistes, com a fugida d'un matrimoni decebedor.
Amb la novel·la "Aloma" (1938) va guanyar el premi Crexells.
Exilada, després de la guerra incivil espanyola, a diverses localitats de França i després a Ginebra.
Va trencar el seu silenci de vint anys amb "Vint-i-dos contes" (1958), que obtindria el premi Víctor Català.
Amb "El Carrer de les Camèlies" (1966) va guanyar el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull.
A mitjan anys setanta va retornar a Catalunya, a la població de Romanyà de la Selva, on va acabar la novel·la "Mirall trencat" (1974).
El 1980 li és atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.
Des de 1998 es convoca el premi "Mercè Rodoreda" de contes i narracions, en homenatge a l'autora.

Algunes obres

CONTES I PROSA POÈTICA
Vint-i-dos contes. Premi Víctor Català 1957. Barcelona: Selecta, 1958.
La meva Cristina i altres contes. Pròleg de J. M. Batllori. Barcelona:
Edicions 62, 1967. (Antologia catalana, 31)
Semblava de seda i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.
Tots els contes. Barcelona: Edicions 62, 1979. (Les Millors obres de la
literatura catalana, 18)
Viatges i flors. Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana 1980.
Barcelona: Edicions 62, 1980. (El Balancí, 21)

NOVEL·LA
Del que hom no pot fugir. Barcelona: Clarisme, 1934.
Un dia de la vida d'un home. Badalona: Proa, 1934. (Biblioteca A tot vent, 70)
Aloma. Premi Creixells 1937. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1938.
La Plaça del Diamant. Barcelona: Club Editor, 1962. (El Club dels Novel·listes : biblioteca catalana de novel·la, 22)
El Carrer de les Camèlies. Premi Sant Jordi 1966. Barcelona: Club Editor, 1966. (El Club dels Novel·listes : biblioteca catalana de novel·la, 37)
Jardí vora el mar. Barcelona: Club Editor, 1967. (El Club dels Novel·listes: biblioteca catalana de novel·la, 43)
Mirall trencat. Barcelona: Club Editor, 1974. (El Club dels Novel·listes : biblioteca catalana de novel·la, 81-82)
Quanta, quanta guerra... Barcelona: Club Editor, 1980. (El Club dels Novel·listes : biblioteca catalana de novel·la, 85)
La mort i la primavera. A cura de Carme Arnau. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Fundació Mercè Rodoreda, 1997. (Arxiu Mercè Rodoreda, 1)

http://www.mercerodoreda.org/
===================

Sobre Mercè Rodoreda:

"Escrivia en un català esplèndid unes novel.les belles i dures com no se'n troben gaires en les llengües actuals. Una d'aquestes novel.les -"La Plaça del Diamant"- és, a parer meu, la més bella que s'ha publicat a Espanya després de la Guerra Civil".
Gabriel García Marquez

================

TARDA

Aquesta aranya sinistra,
poderosa en els racons
amb els ulls massa rodons
dalt del cap de color bistre,

espera mosques que topen
contra els vidres a l'atzar...
Són plenes d'enyor de mar
les aixetes que degoten.

En cuines mig despintades
hi ha daurades esventrades
amb julivert al musell.

I un núvol color de cigne,
navegant pel cel benigne
es disfressa de vaixell.

 

CUCA DE LLUM

Carregueu-me bé la pila
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló
que és cosa que molt s'estila.

Ja ve la fosca i, tot d'una,
encenc el meu fanal verd,
instal.lada prop d'un gerd
per engelosir la lluna.

Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d'un got,

m'apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.

Mercè Rodoreda, "Agonia de llum". Barcelona, Angle Editorial, 2002.