Johann Christoph Friedrich von SCHILLER
(Marbach, Alemanya 10-11-1759 - Weimar 9-5-1805)
Poeta, filòsof i dramaturg alemany

Inclinat de petit vers la carrera eclesiàstica, es reorienta cap al dret i posteriorment la medicina, mentre va fent les seves primeres composicions literàries

El 1779 publica 'Els bandejats', obra que dóna a conèixer el seu esperit rebel i contestatari.

La seva 'Oda a l'alegria' (1785) serveix a Ludwig van Beethoven per composar

la seva Novena Simfonia.

El seu drama 'Don Carlos' (1787) centrat en les relacions entre el rei espanyol Felip II i el seu fill, analitza amb gran tensió dramàtica la contraposició entre l'idealisme rebel juvenil i el pes aclaparant de l'estructura política i de pensament.

Juntament amb Goethe s'inscriu al moviment literari "Sturm und Drang", defensor del romanticisme, la natura i les idees de llibertat i rebel·lia davant l'establert.

Més envant esdevé catedràtic d'Història a la Universitat de Jena.

El tema que predomina al treball de Schiller és llibertat i dignitat per a tots.

Guillem Tell (1804), una de les seves obres mestres, és un drama que personifica la lluita de l'oprimit per la llibertat

Algunes obres

Oda a l'alegria (1785)
Don Carlos (1787)
Cartes sobre l'educació estètica de l'home (1795)
De la poesia ingènua i sentimental (1796)
L'ideal i la vida (1796)
Wallenstein (1799)
Maria Estuardo (1800)
La donzella d'Orleans (1801)
Guillem Tell (1804)

========================

A l'Alegria

Amics! No pas aquests tons!
Ans entonem-ne uns de més agradables
i alegres!
Alegria!

Alegria! Bella espurna divina,
Filla de l'Elisi!
Celestial! entrem, ebris de foc,
Dins el teu santuari.

Els teus encisos tornen a lligar
El que la moda ha dividit severament:
Tots els homes es fan germans
Allà on la teva suau ala sojorna.

Aquell a qui hagi reeixit el gran cop
D'ésser amic d'un amic,
El qui s'hagi guanyat una dona que li és devota:
Ajunti a la nostra la seva exultació!

Sí, i també qui digui seva
una sola ànima sobre el globus de la terra.
I el qui no ho hagi pas pogut fer,
que s'esquitlli, plorant
d'aquesta nostra confraria.

Tots els éssers beuen la joia
Del pit de la natura.
Tots els bons i tots els dolents
segueixen el seu rastre de roses.

Els petons ens ha donat, i els ceps
I un amic provat fins a la mort;
Al verm [humanal] li és estat donat el delit
I el querubí està davant Déu.

I el querubí està davant Déu.

Chor:
Alegres, igual que els seus sols travessen
Volant l'esplèndida plana del cel,
Recorreu vosaltres, germans, la vostra via,
Joiosos, com un heroi vers la victòria!

Alegria! Bella espurna divina,
Filla de l'Elisi!
Celestial, entrem, ebris de foc,
Dins el teu santuari.

Els teus encisos tornen a lligar
El que la moda ha dividit severament:
Tots els homes es fan germans
Allà on la teva suau ala es posa.

Chor:
Siau abraçades, gernacions!
Vagi aquest petó al món sencer!
Germans! Damunt la volta estrellada
Hi ha de viure un pare amorós!

Chor:
Caieu de genolls, gernacions?
Món, intueixes el teu Creador?
Cerca'l més enllà de la volta estrellada,
Que més enllà de les estrelles ha de viure.